La meva bici està trista

L'anomenava Impala, era, és, la meva bici. Avui l'he vista trista, sola, desinflada, amb una mica de pols… darrerament la tinc una mica oblidada, sembla que em resulta més còmode anar a caminar, sobretot ara que m'acompanya la Teresa, però he pensat que potser, alguna vegada, podria fer un tomb, allò sense passar-se, i així l'exercici fora una mica més variat i complet. L'he vist morruda, abans em parlava i m'animava sempre, per anar a passejar pels indrets vora mar... ara ja no li trec ni la pols i, aleshores, quan li passo pel costat, estira el pedal per veure si em fa ensopegar una mica…