Miro la nit, m'encanta… Diuen que és en la foscor on es veu clar, potser una guspira de colors va passejant entre els núvols, potser són els meus ulls que fan pampallugues... el cas és que en la foscor puc escriure històries noves, canviar el final que no m'agradi, fins i tot, accelerar tots els esdeveniments perquè tinguin un final esperançador. Mirar la nit em fa molt feliç, del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada