Sempre són agradables els dinars familiars, gent que venim de diferents indrets i que fa temps que no ens veiem, i diem allò tan sentit “ostres què bé que estàs, a tu no et passa el temps”, fins i tot nens que ja no coneixes, i penses “no falla, té la mateixa careta de la seva mare... o de la seva àvia”. Bé, sempre un plaer la reunió de sang comú, en aquest cas de la Teresa i de tots el afegits que ens unim de cor a aquesta celebració. Diria que l'oncle Joaquim és el patriarca d'aquesta família tan autèntica, gran persona, exemple i bon referent a l'abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada