Sóc aquí, som aquí, conscient de la pau que m'envolta, la teva mà sempre propera em porta la realitat, més enllà del somni. Un bany de silenci, calma i bon esperit, regat per un somriure fi d'afinitat, de comprensió, mentre les butaques mecanitzades ens acomoden el descans. Demà, diumenge… tinc la il·lusió d'un nen petit, Teresa farà allò tan nostre, col, arròs i fesols, i ho farà així, tal com sona, sense cap mena de carn. Ha sortit boníssim, la Teresa... és molta Teresa!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada