Avui recordo al meu padrí, Rafelet de la Madrina, ell em va ensenyar a anar en moto quan encara no arribava amb el peus a terra, el veig corrent darrera la moto i dient-me que frenés a poc a poc. Ja de més gran, li agafava el sis-cents per fer pràctiques i ell feia la vista grossa... anava a fer un tomb pel poble i algun cop amb ell al costat, la qual cosa era un luxe, ja que era un conductor excepcional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada