Té una careta de nina bonica, una semblança tranquil·la, una actitud regalada que rega amb un principi de somriure... Es deixa anar, fa alguna sonadeta, fins i tot algun sorollet que, a hores d'ara, ens sona a música celestial. La maneta ja t'apreta una mica, ella es fa notar i, de tant en tant, va obrint els ullets, blaus diria. És preciosa, una passada de criatura, té un aire al Ricard... però ben complementat amb la dolcesa total de l'Ainhoa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada