Dinar en família

He anat a veure el riu i els horts, encara he vist alguns tomàquets de penjar encanyats, pebrots i bitxos ja en plena decadència. M’he menjat una figa negra, d’una figuera de l'hort d’un amic, i m’he assegut a veure el riu Ebre, de forma pausada i tranquil·la, tot un espectacle que sempre em meravella i m’omple de tota mena de càrregues positives. Hem dinat a Tivenys amb la meva família. La Tessa fa 9 anys… avui l’he vista, està alta, ferma, guapa, més que guapa preciosa… i crec que em quedo curt. Estar amb la família és una de les coses més maques que té la vida, avui ho hem gaudit amb un dinar al restaurant Lo Parque, amb una vista al costat del riu que és extraordinària. Ha estat un àpat al nivell de la celebració…

Tarragona i Deltebre

Avui vull proclamar als quatre vents que tinc la sort d’haver viscut a Deltebre, on encara vaig gaudir d’allò més semblant al paradís de la natura més natural per contemplar, per viure, per respirar poble i família. La mar, el riu i l’hort del pare, l’arrossar, el rall i el gamber, la falç i l’escopeta, el bussó, la reixaga, peix i marisc i caça de ploma…  Viure a Tarragona, a la desembocadura del Francolí, prop del port del Serrallo, és també un privilegi impagable. Tarragona mare i romana, acull de meravella, és com un poble gran enriquit de tota mena de benediccions…

Hi som tots

Tinc la raó del sentit, la forca del sentiment més natural del cor, tinc la pau de casa, la casa del pare i la mare, la casa del fill, on viu ara, on som ara tots per acomiadar l’estiu. Tinc el record present, la presència estimada de tots els estimats de sempre, la taula ben parada de la mare, el pare cansat, però sempre amb el seu somriure edificant, hi som tots, és la màgia del mes d’agost, tots en pau i bé i amor…

Volia ploure

Volia ploure i en feia tota la cara, però aquí a Tarragona no en sap gaire, se n’oblida sovint, i quan ho fa, igual es passa tres pobles i ens deixa amb aigua fins al coll, com aquell cop en què va sortir el Francolí i ens va inundar tot el parking fent una malesa impressionant. Bé, avui es podia caminar per les ombres, on només treia el nas la típica xafogor d’aquesta terra tan maca, envoltada d’aigua del mar Mediterrani…

Cap a Deltebre, cor del Delta...

Toca acomiadar-se de l’estiu a Deltebre. És la festa anual del suc d’anguila, aquell especial que fa la Teresa, amb anguila grossa i amb alls tendres i julivert. Del vi me n’encarrego jo i aquest any he triat un Terra Alta de 14,5º, que segur que acompanyarà bé. Això serà el dimecres, però és que el dissabte tenim el dinar de celebració de l’aniversari de Tessa, aquesta preciositat de criatura fa 9 anys, i anirem a Tivissa per fer-nos una bona abraçada. Després ja cap a Tarragona per començar un mes de setembre, en què el dia 24 faig 78 anys i també ho celebrarem com cal…

L'oblit camina lent

L’oblit camina tan lent que no és possible, tampoc ho vull, no vull oblidar, tot forma part del meu passat, un passat que forma part del present i segurament també del futur. Tot allò que va ser, o fins i tot que hagués pogut ser, configuren el que ara ets i el que ara ets és la base del futur. Sempre respecto i estimo el que hagués pogut ser i el que va ser, tot i que ho hagués pogut millorar bastant, també…

Donar consells

Mai he estat molt de donar consells, potser perquè m’he passat la vida donant-ne als meus alumnes. Sóc d'aquells que pensen que qui sóc jo per dir-te què has de fer o deixar de fer… De totes maneres si que ha hagut algun moment que m’hagués agradat recomanar a algú que es relaxes, o que obrís la ment, o que no es carregui de preocupacions inútils. Potser algun cop ho he fet sense adonar-me’n, però sempre per ganes d’ajudar, no d'alliçonar…

La vida

Una mirada nítida, d’aquelles que convida a l’apropament, i el somni del petó és possible, és realitat, és continuïtat, és vida. Seguint amb el somni, em mantinc amb la idea de què l’existència hauria de ser la continuació d'aquest petó i aquí, com en totes les coses, sempre hi ha alguna possibilitat de millorar. Un petó que es va perfeccionant al llarg del temps i es fa etern. Un petó, la vida és un petó sens fi, fins a la fi…

Viure prop del riu

Una barca a rems, però també amb motor silenciós, viure prop del riu, d’un riu com l’Ebre. Unes canyes verdes i altes, una llocada d’ànecs nedant pels voltants, el raucar de les granotes de l'arrossar proper, tot verd, ja una mica groc, amb l’arròs madurant a pressa feta. Alguna llissa que salta, alguna polla d’aigua, alguna fotja, un nombrós grup d’ibis, algun vol de flamencs creuant el riu. La delícia de viure a Deltebre, prop del majestuós Ebre…

Una conversa amb tu

Sentir-se bé, ben acompanyat, en un ambient de llum, on una mena d'aura deliciosa proclama la pau dels moments de la sublimitat. Sovint em passa al teu costat, em passa des de sempre, et veia i ja de lluny tenia la impressió de què il·luminaves l’entorn. Ara gaudeixo de la teva proximitat i, com ja he dit en alguna oportunitat, de la conversa dels nostres silencis. M’encanta una xerrada amb tu, d’aquelles tan íntimes, sense paraules, amb sons que semblen musicals, plens de meravelloses harmonies…

Barça i Espanyol

Després de veure guanyar al Barça, amb unes maneres prou dignes i amb la joventut de força i qualitat que té, vaig també veure perdre a l’Espanyol que, tot i que no és el meu equip, potser va merèixer empatar davant un equip tècnicament superior, com és la Real Societat de Sant Sebastià. Bé, de moment el Barca, tot i que encara manquen peces importants, ens ha il·lusionat una mica i el nou entrenador sembla que pinta força bé. Veurem, això tot just acaba de començar i és molt llarg…

M'he pesat

Diuen que no hi ha dissabte sense sol, ni diumenge sense amor, però jo diria que mai manqui l’amor, tot i que el sol també és vital. He despertat prou bé, he dormit com cal i m’he pesat i la bàscula nota de seguida que darrerament hem fet algun dinaret, on ens hem regalat algun plaer prohibit. Bé, però només he pujat un quilo, tot i això cal vigilar perquè costa molt baixar de pes, però gens de pujar…

Gamper femení

Confesso que l’any passat vaig gaudir molt amb l’equip de futbol del Barça femení, ho va guanyar tot i fent un molt bon futbol. Serà complicat repetir un any com aquest, però si algú ho pot fer són aquestes futbolistes que, tot i que hi ha alguna baixa important com la Mariona, també crec que s’ha fitxat amb molt d’encert per cobrir les necessitats. Bona presentació i victòria sobre un bon equip com és el Milan, 2-0, que podien ser uns quants més però els pals i la portera, la millor de l’equip, ho van impedir…

Recordant Lluís Llach

Recordant a Lluís Llach: ”Si avui parlo d’amor és per dir-vos, potser sense força ni traça, que faré mil cançons amagant veritats sota un joc de paraules”... Però jo diria que tot allò viscut des de la infantesa passant per l’adolescència, la joventut, la maduresa, fins i tot ara que ja sóc al raval de la senectut, he viscut, he sentit, he rebut, he donat sempre plena i sana sinceritat. Sempre he sabut quin era el meu lloc i he procurat estar a l’alçada de la intensitat del moment. Fins i tot en aquells moments en què no en tens mai prou de tot plegat, he gaudit de l’exquisidesa de la més justa proporció…

Sant volem!!

Avui hem fet un dinaret per celebrar el “Sant volem”, i ha estat prou bé i sorprenent. Hem fet un xató i una amanida de tomàquet amb ventresca de tonyina a compartir i era prou digne i bo. De segon hem fet uns peus de porc arromescats que, tot i que hi havia una mica massa líquid, tenia un puntet de picant i un sabor deliciós, amb quatre fesols pel fons que li esqueien força bé. De postres, un iogurt casolà amb mel i nous, que estava molt aconseguit. Un bon cafè, curt i carregat, total un molt bon dinar a Les Tines de Renau…

Primera jornada de lliga

Primera jornada de futbol de primera divisió, partits molt igualats, molt competitius, on s’ha demostrat que qualsevol et pot pintar la cara si no estàs molt apunt. El Barça, amb quatre nanos del planter, guanya a València, però jo sóc dels que pensa que aquest equip s’ha de completar, com a mínim, amb un parell de fitxatges amb cara i ulls. El Madrid, que té una autèntica selecció mundial, punxa a Mallorca i fins i tot va poder perdre. La resta la majoria empats, només van guanyar el Barça, el Valladolid, el Celta i el Rayo. Bé, tenia ganes de futbol de competició i, per començar, m’he vist mitja dotzena de partits. Divendres tenim el Gamper femení…

Menjar peix fresc

Viure prop del Serrallo a Tarragona és un privilegi impagable. Entre moltes altres coses com són el plaer de gaudir del mar i de la gent planera i sana del lloc, un té l’oportunitat de menjar peix fresc, molt fresc, a cops recent pescat. Aquests darrers dies he tingut la sort de poder gaudir d’unes sardines a la planxa delicioses, amb aquell especial sabor que tenen sortides de la barca. També seitó, que aquest cop no era fregit amb farina de cigró, sinó fet al forn amb un lleuger bany de pa ratllat. Avui planxa: una moixarra, un moll i un parell més que no estic massa segur el que eren, però això sí, meravellosament bons, espectaculars, molt fresc…

León Tolstói

Avui he llegit una reflexió de León Tolstói que considero força interessant i la poso a l’abast dels meus amics: “Cuando te traicionan es como si te cortaran los brazos. Puedes perdonarlos, pero no puedes abrazarlos”. Com podeu veure, és un pensament excel·lent i a mi em fa pensar en allò de què és normal que un s’equivoqui, és humà, però qui és capaç de perdonar té un comportament diví: “Errar és humà, perdonar és diví”. Bé, ho he considerat prou interessant. Molt bona i santa nit per a tothom!!

Cal menjar bé

Sembla que, de petit, menjava més amb els ulls que amb la boca. De jove, sempre tenia un budell buit, a més de ser un bon amic dels greixos i dels hidrats. De casat, la Teresa ha intentat sovint racionalitzar la meva forma de menjar, amb bons resultats en general. Però ha estat ara, ja tots dos jubilats, quan hem aconseguit gaudir dels àpats més sans i naturals. Està clar que hom cerca la salut i per aconseguir-la cal menjar adequadament…

Tu ets la primavera

La lluna em parla dels estralls de l’estiu, la gent l’aprofita fins a la darrera estona que duren les vacances. Però a mi l’estiu em porta a la primavera i aquesta em parla de tu. És allò de l'incipient brot verd i tendre de la planta que puja ferma i, per l’aspecte, florirà amb la flor del millor i més exquisit fruit d’amor. L’estiu em porta a la primavera i aquesta… deliciosament a tu...

Un joc al descobert

Fas olor de cafè i de bon dia, el cafè fa olor de tu, transmet aquell aroma de pau i bondat, aquella sensació de bona estada de la llar on resideix la nostra  felicitat. Comença un nou dia de gestos automàtics, de silencis potser cada cop més conversadors perquè la comprensió ja ha arribat al llindar de totes les sensacions. Amb les seves coses, la vida té sempre l'atracció del misteri del nou dia, que potser ja no ho és tant de misteri i si tot un joc al descobert…

Reflexió...

Amb les celebracions i felicitacions que hem rebut amb motiu del nostre aniversari de casament, una senyora em va dir “Aprofita-ho que això s’acaba”... resulta que ella havia perdut el seu marit l’any passat. Evidentment m’ha fet reflexionar, no imagino una vida sense la Teresa, no seria vida, també fora trist veure a la Teresa sense jo, no per res, sinó perquè jo sóc qui més l’estima, que és el que es mereix…

L'espill de l'ànima

Diuen que la cara és l'espill de l’ànima i, realment, deu ser veritat. Avui he vist uns avis, no massa grans, jugant amb els seus nets a un parc infantil del Serrallo. He observat amb atenció especialment a la cara de l’avi, el bon senyor tenia activat el llagrimal, però tot de satisfacció i felicitat, l'àvia abraçava a una neta que s'havia fet una rascada a la cama, recordava segurament els seus temps de bona mare…

Dinar d'aniversari

Hem dinat amb el nostre fill… ens hem trobat a Calafat, al restaurant Les Veles, a tocar del circuit i prop del mar. Ell ha vingut de Deltebre i nosaltres de Tarragona, tots dos tenim una mitja hora de camí, així que a les dues ja érem a taula. Uns entremesos a base de pop a la gallega, calamarcets i unes croquetes delicioses. De plat la Teresa s’ha menjat un llenguado, jo unes costelletes de xai a la planxa i el Pere un tataki que, segons ens ha dit, estava espectacular, tot i que a nosaltres l’aspecte d’estar la tonyina crua no ens acaba de fer el pes. Ens hem begut una ampolla de cava Rendé Masdéu, de molt bon beure. Ha estat un dinar de pau i bé i molt d’amor. 41 anys de casats, pinta bé i encara en volem més, ànims!!

La vida és un petó

Tot arriba, a vegades totes les circumstàncies maduren a temps, la llum esclata i es fa efectiva la màgia del petó i totes les seves conseqüències produeixen efectes automàtics. El petó és la millor resposta positiva, es fa en un silenci apassionat on els cossos s’expressen tota mena de sentiments, com si tinguessin tantes coses per a dir-se que el petó no s’hauria d'acabar mai. La vida sovint és la continuïtat del mateix petó original…

17 d'agost

Doncs sí, aquesta és una data significativa, 17 d’agost de l’any 1983, és la data del nostre casament, així que fa 41 anys que vam dir que sí, tot confirmant i conformant a tothom que tan bé trobaven la nostra unió. Sempre he pensat que quan un troba allò que no cercava, si més no en aquell moment, és com una llum que se’m va posar al camí i que em va deixar veure que la meva vida podria enfilar un nou destí on realment podria haver aquesta llum que hom necessita per poder apreciar la bellesa natural de l’entorn, de l’existència, de la vida. Evidentment et vaig mirar amb els ulls grossos sense perdre cap detall, et vaig escrutar, vaig fer allò que en diuen una composició de lloc i vaig gaudir de la paciència del plaer, de l’emoció del misteri, de tota la tendresa de la innocència natural de la teva ferma i sana joventut. Com pots veure, cada any torno a dir que sí, diria que ho faig cada dia, cada minut. Ser al teu costat és aconseguir aquell somni que tenia de sempre, tenir algú per anar de la mà, passejant els silencis perquè ja tot és dit i sabut, perquè res ni ningú osa interrompre l’estat natural de l’amor en la seva manifestació més sana, més real, més pura, més sublim, més vital. Avui gaudeixo de l’emoció de l’estimar, la satisfacció del complement, la veritat dels silencis en pau, però sobretot, ara i sempre i pels segles dels segles, gaudeixo de tu…

Potser ja toca...

Fa molt temps que no em menjo un arròs i això per a un fill de Deltebre, que sempre s'ha delectat amb aquest cereal tan nostre, és greu. Ara ja he perdut prou pes, així que estic en aquell moment en el que em puc permetre algun luxe. Un luxe és tenir una cuinera com la Teresa, però ara tinc un petit problema… quin tipus d’arròs li demano que em faci, de paella, arròs a banda, de conill, de bacallà, sípia, costella, amb col i fesols… Bé, hi ha mil maneres de fer-lo i totes bones, veurem, em deixaré sorprendre…

No plou com cal

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad…”, deia el poeta. Aquí a Tarragona, en un principi, molt soroll i poques nous i els pagesos es queixen de què, tot i que les oliveres han tingut una bona floració, les olives es quedaran a la meitat de la seva mida habitual, això unit a que la producció andalusa augmentarà, doncs… les seves perspectives no són gaire esperançadores. No, aquí encara no sap ploure com hauria de ser.

Santa Suncioneta

Avui és el sant de la meva mare, la mare que no solament em va parir, sinó que em va construir, i algun cop fins i tot reconstruir, amb una actitud sempre positiva i edificant. Dins de la seva humilitat i poca salut, els meus pares m’han estat un bon exemple, un punt molt valuós al que sempre acudir per trobar les vies de solució a qualsevol problema, però sempre des de la decència i l’honestedat més absoluta. Moltes felicitats mare, avui ens faràs els teus famosos canelons d’estiu i els presentaràs en forma de margarida en un plat espectacular… i et recordarem i t'estimarem com sempre perquè avui és la Mare de Déu de l’Assumpció, el teu sant.

Tinc ganes de tu...

He tornat a accelerar la matinada, tenia ganes de dia i de tu, 

no, no hi havia res d’especial, només aquella ànsia de veure’t 

i compartir la vida i fer el de cada dia, donar-me amb amor…

el mateix que tu sempre em demostres.

La xafogor estiuenca ens convida a fer vols curts, 

cercar les ombres de l'arbre generós que regala fresca i natura, 

però jo avui tinc ganes de dia i, sobretot, de tu…

 

Amanida Teresa

Espectacular amanida que la meva cuinera de capçalera s’ha muntat avui. Uns brots verds selectius i variats, uns trossets d’advocat, un parell d’ous bullits, i uns llagostins de bona mida pelats i a punt de mos. Una mica de sal i vinagre, només un pensament, i un raig d’oli d’oliva que té un sabor una mica fort que m’encanta. Li he dit que em fes una foto, perquè només l’aspecte ja alimentava, després el sabor, bé, espectacular…

I et seguiré parlant...

I et parlaré de la dolcesa de l’arbre amic,

l’estimada alzina del camí, que abraça i rega d’ombra i pau 

qui passeja pel bosc, tot cercant allò desconegut, 

per natural, per sa, per diferent. 

I et parlaré de la pau en calma del silenci, 

on només els ocells gosen interrompre-la 

perquè sigui una pau musical, angelical, sublim, divina. 

I et seguiré parlant de l’amor a tot i a tu… sempre.

 

Ho intento, ara i sempre...

Sempre he volgut ser un poeta que estigués a l’alçada per poder expressar els sentiments amb tota la seva més crua realitat. No, no es tracta de magnificar, ni d’exaltar totes les sublimitats que em brollen del cor, només voldria plasmar, sense afectacions, aquella sincera naturalitat amb què un pot estimar. Sempre he procurat, he somiar i fins i tot m’he esperat, escriure amb la tinta dels batecs d’on brolla la més estricta i natural sinceritat…

Em recordo...

Em recordo de molt jove, una mica grassonet, cercant les ombres i els refrescos, sempre molt gelats del frigorífic, la fruita a la mateixa temperatura i algun gelat, més del que calia, que sempre tenia al cap. La joventut ho resisteix tot però, encara que no ho sembli, els despropòsits sempre passen factura i els meus ho van fer amb unes analítiques que van arribar a ser preocupants. Afortunadament ho vaig poder corregir a temps i avui tot és un record del passat. Ara tot ho menjo i bec natural sense problemes, vida molt sana, amb alguna excepció ocasional…

Joc de cartes

He tornat a veure el concurs, les cuines, els cuiners, els menjars, les postres i els vins. Llàstima que el fet de competir fa que molts cops es faci una valoració lluny de la realitat, però l’espectacle en general és digne de veure, veure com ho fan i com presenten els plats em fa recordar molts bons moments de la meva vida, viscuts amb bona companyia i davant d'algun d’aquests plats tan bons i ben presentats…

Ha traspassat el professor Santi Juncosa

Ha estat un molt bon professor d’Educació física, amb una gran capacitat organitzativa i una habilitat especial per a tractar als seus alumnes. Gran company, d’aquelles persones que sempre procuren fer més fàcil la convivència, va esdevenir una persona excel·lent a qui tothom admirava, considerava i estimava. Vam coincidir molts anys a La Salle de Reus i sempre vam tenir un tracte molt cordial i respectuós, amb algunes anècdotes molt divertides que avui no venen al cas però que guardaré en el mostrari dels bons records d’una persona que valia molt la pena en tots sentits. El meu condol a la família, especialment als seus meravellosos fills, i a tots aquells que l’heu gaudir de prop. Descansa en pau Santi, la mateixa pau que tu donaves sempre. Et trobarem molt a faltar…

La felicitat més estable

Ella em mirava amb ulls d’amor i jo tenia aquella fermesa tèbia del personatge cofoi i afortunat. La vida, que mai és fàcil, quan es viu a dos en pau i amor té la seva gràcia. Cal no donar mai res per fet, cal sembrar cada dia i, com diria el poeta, “Cal que neixin flors a cada instant”. Només així és viu plenament en la construcció constant de la felicitat més estable…

Viure prop del mar

Viure prop del mar fa que puguis captar algun glop de l’olor marina. Passejo vora mar per l’ombra dels tinglados, fins i tot d’algun arbre, d’aquests propis de la localitat. Vola alguna fulla de plataner, algun margalló verdeja com cal, la farigola està marronosa en aquest jardí, mentre que el romaní es posa a blanquejar sense perdre el seu aroma tan espectacular. Viure prop del mar… ho he aconseguit!!

He baixat de pes

No sé si he batut un record o he rebatut el cor, el cas és que he fet una baixada espectacular de dotze quilos… i tot a base de no beure més que aigua i anar de rigorosa planxa i verdura. També l’exercici diari és una constant en la meva vida i el compliment dels objectius és espectacular. Clar, tot això em representa tenir unes analítiques que resulten perfectes. També de tant en tant puc fer algun extra molt bo…

Culots

A partir de les sis de la tarda toca l’ombra, i gairebé la fresca que proporciona l’airet de la mar propera, al lloc on és la bici estàtica. A mi m’encanta i no em cansa massa, vaig començar fent mitja hora seguida i ara ja en faig tres quarts d’hora, encara que voldria arribar a fer l’hora seguida, però després de tres quarts em fa una mica de mal el cul. He pensat que encara tinc un parell de culots de quan anava en bici i me’ls podria posar. Ho provaré i veurem si puc fer una hora completa…

Començo llibre nou

Avui he acabat de llegir “Confeti”, de Jordi Puntí, que ha estat premi Sant Jordi. Bé, és realment una novel·la que converteix una persona històrica (Xavier Cugat) en personatge literari. És un obra ben documentada i que he llegit fàcil i amb interès ja que recrea molt bé un ambient associat al món de l’espectacle. Ara començaré “Història d'un piano”, de Ramon Gener, que és premi Ramon Llull. És una novel·la sobre el poder de redempció de la música. Sembla que el podré gaudir poc a poc, per assaborir-lo com cal, té molt bones crítiques i jo, quan començo un llibre nou, tinc aquella emoció del nen petit davant d’un molt bon regal per descobrir…

Un sopar inesperat

Trucada de la nostra amiga de l'ànima, regal i sopar en bona companyia al restaurant Pòsit del Serrallo. Uns entrants a base de musclos del Delta, pop a la gallega, calamars a la romana i pernil ibèric amb pa de vidre i, com a plat, dos hem menjat rap a la planxa i l’altra lluç al forn, tot molt fresc i al punt i molt ben presentat. Per beure hem begut una cervesa torrada sense alcohol, que m'ha agradat molt, a més d’aigua. De postres un gelat de xocolata sense sucre i, per acabar, un cafè descafeïnat. Bé, excel·lent i, sobretot, amb molt bona companyia, única…

Els ulls de l'amor

La seva veu era ferma i dolça a la vegada, arribava neta directament al cor. Feia anar els silencis, perfectament oportuns, que sempre acompanyava amb un bon somriure de comprensió, o fins i tot de complicitat. Confesso que jo sempre la mirava amb els ulls de l’amor, la qual cosa feia que totes les seves qualitats i valors, que eren molts, els veiés encara més magnificats, genials, sublims…

Primer bany de l'Ayla

El Pere s’ha emportat la gosseta a la platja, ha fet el primer bany d’aigua salada i fins i tot diu que ha nedat una mica. L’Ayla té tres mesos, és preciosa i és admirada per tots els que la veuen per primer cop. Quan han arribat a casa estava molt cansada, però el meu fill l’ha dutxat i l’ha netejat ben bé, amb un sabó especial per a gossos. Després ha menjat amb la mateixa gana i voracitat de sempre i s’ha quedat adormida al seu llit. Avui ha viscut un dia diferent, tot i ser molt joveneta, un cadell. Com podeu veure, aquesta preciositat ens té el cor robat…

Un bany de pluja

Quan fa tanta calor com ara, sempre penso, i a cops somio, que vaig caminant per la gespa que hi ha aquí a la vora del riu Francolí i de sobte es posa a ploure, una pluja fresca, fina i contínua, i jo me la deixo caure al damunt amb tota la satisfacció del món. I si estic somiant em desperto amb un somriure de felicitat total. Em plou al damunt, estic fresc i bé…

Aquell t'estimo

El somriure beatífic de comprensió. El silenci aquell que no et dóna la raó però sí una pau que potser no mereixes i que no saps agrair. Aquella encaixada de mans o aquella abraçada que ha deixat de ser protocol·lària i s'estreny de forma ferma i sana perquè ho fa amb el cor, amb tot el cor, sincerament. Aquell t'estimo que surt amb música de l’ànima, que va del cor tremolós a la boca i aquesta ho expressa tal com raja, sense preparació, natural, espontani, net, real, sincer, pur, sa, de debò, total…

Estimo la pau

Estimo la nit i l’ombra, l’absència del sol, 

la frescor de l'aire de la tarda i la matinada. 

Evidentment estimo la lluna, 

que és la meva nau de passeig nocturn,

la meva estimada companya de xafardeig.

Gaudeixo de la pau del silenci 

acompanyat de la gent que estimo i respecto. 

Estimo la nit i la lluna de cada nit, 

la pau sana de la llar…

 

Sant dilluns

Els dilluns fan festa al bar “Hola, ola” i nosaltres aprofitem per anar a esmorzar a can Piñol, que és el lloc on fan el millor cafè de Tarragona i una truita d’espinacs que Déu ni do. Avui aprofitarem per fer una analítica programada, ja que el laboratori ens cau davant mateix del bar. Sembla que fa un dia esplèndid, amb molta calor, on la gent podrà gaudir de la platja i els gelats i, com no, de la cervesa, que és l’invent més aclamat de tot l’estiu. Una nit d’aquestes ens tocarà un Magnum de doble xocolata…

La màgia dels teus ulls

És sublim la màgia dels teus ulls,

amb somriure sempre incorporat,

màgia dolça, pacífica tendresa de pau, 

pura harmonia dels meus sentits 

al servei de tots els sentiments, 

que, manats pel cor, actuen amb la llibertat

de tot aquell que proclama als quatre vents 

la seva realitat més sana i natural.

És sublim la màgia dels teus ulls, genial…

 

Allò dels bons propòsits

Sí, sempre tenim bons propòsits, aquells que volem deixar per a més endavant, perquè sempre hi ha temps, o si més no així ho volem pensar. Jo pensava deixaré de fumar, la Coca-Cola, la cervesa, els greixos i els hidrats… però en principi podria només reduir una mica i així el meu cos s'anirà acostumant. Bé, aquest era el raonament, però, en el meu cas, mai donava resultat. Quan volia deixar alguna cosa, tabac, cigaló, cervesa etc, ho havia de deixar del tot i només així me’n sortia i era a base de molta força de voluntat i un gran esforç, sobretot mental. Allò dels bons propòsits…