dilluns, 31 de juliol del 2023

Anem de la mà


Anem de la mà per l'ombra de l'arbreda,

trepitgem fulles seques, les primeres que cauen i volen 

i que ens recorden, a deshora, tot l'esplendor de la tardor. 

Anem de la mà fins a la font del bosc, 

on ens espera el nostre banc de pedra per contemplar de prop 

com rauquen les granotes damunt de les fulles del nenúfar. 

Molt prop, a pocs metres, hi és l'alzina… 

que fa anys que ens acull amb la seva ombra generosa. 

Anem de la mà, ferms i sans, cercant un futur sa 

…entre la natura i l'aire pur.


El riu Francolí

El riu Francolí està sense aigua la major part de l'estiu, però en el seu tram final, n’hi ha una mica, gairebé tota de mar, que presenta un aspecte i uns sons propis del Delta de l'Ebre. Així, per les canyes pots escoltar, i fins i tot veure, el nyequejar dels ànecs, o el raucar de les granotes… Hi ha vegades que quan baixo la brossa als contenidors que són prop del riu, escolto sons com si fos al meu estimat Delta de l'Ebre… 

diumenge, 30 de juliol del 2023

Camino, passejo...


La nova ubicació de l'esmorzar fa que les meves passejades siguin una mica diferents. Ara comencen des del Serrallo, gairebé davant del port dels pescadors, des d'allí vaig cap als "tinglados" fins a la cartellera del Moll de Costa, d'allí passo sota la via del tren, per les escales mecàniques, i arribo a la Plaça dels Carros, aleshores i després de seure una mica, vaig pel carrer Reial fins al meu barri que es diu Residencial Palau. Bé, avui ho he fet així i ha estat prou llarg i prou entretingut… 

Llonganissa i ous ferrats

Avui hem comprat mig quilo de llonganissa i dues hamburgueses de vedella a la carnisseria del barri que les fa boníssimes. La Teresa ho posa a la fregidora d'aire, on pràcticament s'elimina tot el greix, i aleshores queda un sabor intens, meravellós, únic… Aquesta nit  pensem fer un sopar a base de llonganissa, ous ferrats i, fins i tot, podria ser que féssim, faci la Teresa, unes patates fregides, poques. Bé, com veieu la cosa promet, compraré una barreta de pa, trauré un vi… 

dissabte, 29 de juliol del 2023

Tu luz en mi interior

En mi hoja en blanco y a la luz de tus ojos,

escribí con la música de un suspiro… 

y el aliento de mi alma enamorada. 

Cuánta nota dormía en sus cuerdas, 

decía el poeta mirando su arpa.

Cuánta música me generan tus ojos de luz, 

y yo, en mi hoja en blanco, te cuento y te canto… 

mis sueños despiertos, tú siempre cerca de mí, 

tu luz incandescente habita del todo en mi interior…

 

Fa molta pena

He observat amb preocupació que els arbres moren per les muntanyes, les taques marronoses de fulles seques són cada cop més pronunciades, també un pagès mostrava com se li moria part de la vinya i la que havia sobreviscut semblava que sense aigua no acabaria gens bé. Preocupant panorama, on sembla que les conseqüències del canvi climàtic les tenim més a prop del que alguns es pensaven. Fa molta pena veure morir els nostres verds en ple estiu. Ens cal una pluja generosa, racional i urgent…

divendres, 28 de juliol del 2023

Moments genials

Un cafè i un somriure, una albada neta, una brisa suau, un riu en calma que va cap al mar sense pressa. Uns ànecs que apareixen per sorpresa entre les canyes, una figuera amb figues negres, madures, allargades, fins i tot els hi escauria bé una cristal·lina goteta de mel. Un vol de flamencs, el raucar d'unes granotes… la vida té grans moments que són generosament genials… 

El poeta estima

I en tancar els ulls, el poeta somriu, veu damunt del mar tots els blaus del cel i pensa en escriure amb lletres d'or i als dictats de l'ànima, tot allò que sent. El poeta sempre sembla que està enamorat, fins i tot de l'amor, i és clar, aleshores clama sentiments. El poeta estima però també experimenta tot el desamor i la frustració, i el respecte pels sentiments que no gaudeixen de cap afinitat i de cap correspondència vital… 

dijous, 27 de juliol del 2023

Me falló el rocío


Pues sí, fui capaz de imaginar un poema escrito 

en las hojas de una encina centenaria que lo había visto todo, 

pero nunca pude pensar que un rocío tempranero y canallesco 

borrara las esencias de tanto sentimiento expuesto, 

posiblemente, en el árbol que mejor abraza a los enamorados 

que frecuentan sus sombras generosas. 

Aquel poema que escribí en una noche eterna, sin fin, no lo pudiste leer, 

el rocío, por una vez, no fue el esperado cómplice de mi amor…


Tarda pacífica

Han vingut a arreglar l'aire condicionat, més aviat sembla que mancava gas o alguna cosa així, el cas és que en deu minuts ja funcionava tot correctament, el preu ha estat que se m'ha carregat la migdiada, però ara aprofito per a mirar per la finestra i veure la plaça buida i assolellada, només les orenetes que aprofiten la calma i el silenci per fer viatges al seu niu, que han tingut a bé de fer a la meva finestra. Bonic silenci, cau la tarda, la gent dorm o és a la platja, o a la piscina del barri… 

dimecres, 26 de juliol del 2023

Un altre sopar

La Teresa ha fet uns cabdells, els ha partit en quatre trossos, una mica d'oli d'oliva, un xic de vinagre i una anxova de llauna al damunt de cada tros. Bé, és agradable de menjar, de segon ha fet uns filets de lluç amb uns espàrrecs verds fets a la planxa, tot plegat ha resultat un sopar molt atractiu i molt bo. De postres ens hem menjat un préssec que era deliciós...
 

Hem tornat a menjar cargols

Aquest cop la Teresa s'ha lluït molt i s'ha passat tres pobles, una meravella, els ha fet amb la millor llonganissa de Tarragona, que la fan al meu barri, i amb bocinets de fuet i tomàquet triturat, a més de la caiena corresponent que, aquest cop, tenia un picant una mica més moderat. Tenia preparat un vi que es diu "Dama del Lago" que ha fet molt bon joc, crec que és un Verdejo, prou bo. Bé, ara ja descansarem un temps de menjar cargols, però estan bons i el nostre veí té tota la nostra confiança… 

dimarts, 25 de juliol del 2023

Sentir

Un amor de verano, decían algunos, un amor de puerto, de otro pueblo, de ciudad… Nunca lo entendí, el amor sólo es amor cuando es auténtico, cuando es de verdad y es el alma la que conduce al corazón, inequívoco, certero y dinámico, por todos los misterios del bosque de las tentaciones equivocadas. No hay amor de verano, ni de puerto, ni de pueblos o ciudad, sólo hay amor, sólo hay verdad, sentir, aquel sentimiento que va mucho más allá… 

Minis de nata i xocolata

La Teresa ha comprat els primers gelats de la temporada, són uns cucurutxos de nata coberts d'una capa de xocolata molt bona i acabant també ple de xocolata. Són sense sucres afegits, molt petits, i ens en mengem un parell, bé, avui per ser el primer dia dos, demà només un, però són bons, boníssims. Un dia d'aquests sortirem a fer un tomb pel Serrallo i tractarem de cercar un bon Magnum de xocolata de diferents textures, totes rebones… 

dilluns, 24 de juliol del 2023

Hem votat

Hem anat a votar, votem a l'escola del Serrallo, que és a tocar de casa, i ha estat bufar i fer ampolles, arribar i moldre, cap allà a les dues del migdia, només ens ha calgut triar els dos sobres, amb les paperetes que hem decidit i hem votat sense haver fet cap cua de res. Bé, suposo que seguiré unes eleccions més, sense que guanyin els meus, però jo seguiré lluitant per sempre més al servei d'aquest poble. Llàstima que els meus, com ja he dit tantes vegades, són incapaços d'anar units, de totes maneres, ves per on… si Sánchez vol seguir governant, només té un camí, que no és precisament el seu famós 155, és el que hi ha i prou…

L'escola buida

Bé, sense la cridòria dels nens, però jo encara m'aturo a veure els patis de l'escola… alguna fulla groga de morera, més ocells petits i les gavines i els coloms ja viuen amb una certa cordialitat, si més no aparentment, tot i que ara no deuen trobar cap resta dels entrepans de la canalla, però els deu atreure la calma i la tranquil·litat que es respira. L'escola, ha estat la meva meravellosa vida, al costat dels nens i d'altres afortunats professors…
 

diumenge, 23 de juliol del 2023

El missatge

El missatge va venir en una ona discreta de la meva mar amiga, 

venia en una ampolla envoltada d'escuma, com una protecció blanca,

tan blanca com blanc era el seu contingut. 

El missatge em parlava de tu, confirmava el somni,

era un joc de detalls puntuals que només feia reafirmar 

tot allò que ja sabia, tot allò que havia fet del meu cor 

una música eterna de batecs super emocionats. 

El missatge va venir en una ona… 

Arròs

Fa temps que no comento sobre l'arròs, quan penso amb l'arròs mai ho faig recordant algun restaurant famós, més aviat recordo a la mare i a la Teresa que han fet de la cuina de l'arròs un art molt especial… Arròs amb galeres i sípia, amb bacallà bròquil i gambes, arròs amb conill, d'ànec, de fotja, paella mixta, paella marinera, simplement arròs blanc a la cubana amb tomàquet fregit i ou ferrat, arròs col i fesols, el plat típic de Deltebre, plat genial!! 

dissabte, 22 de juliol del 2023

Aquella veu

Sóc la veu callada que escriu damunt dels silencis,

…que mai haguessin hagut de callar. 

Sóc aquella veu que no clama, 

però que només s'escolta en el desert,

quan el vent sec acudeix a recollir-la per a mostrar-la…

natural a la fantasia de la vida sana, noble i vertadera.

Sóc, sí, sóc aquella veu, aquell so que sona i ressona

…en la consciència i que em marca el camí en la foscor. 


Una mida per a tot

Una mida per a totes les coses, deia el poeta, ell feia referència a la relació de la parella i jo a gairebé tot… Tenir una mida per a totes les coses és haver trobat una mena de molt bon equilibri, que et fa gaudir millor de la vida: la mida per al cafè i la sal, el sucre i el greix,  una mida per al sol i la nit per gaudir-la i de la calma de la pau. Una mida gairebé per a totes les coses, per a tot… menys per a estimar com cal. 

divendres, 21 de juliol del 2023

Del hielo y los helados

Recuerdo, no hace muchos años, que era un esclavo del hielo y de los helados, también de las bebidas refrescantes muy frías… Todo esto ahora ya no es una obsesión y, prácticamente, sólo conservo la idea de que la fruta me gusta que esté en el frigorífico, aunque bien sabido es que pierde algo de sabor. Ir a un bar a almorzar y pedir, Teresa y yo, dos aguas naturales, estando a cuarenta grados de temperatura era impensable, pero claro, ahora tampoco tengo permanentemente la boda seca como solía tener anteriormente. Helados, los degusto alguna vez…

Salmorejo

El Salmorejo es un plato que, sobretodo en verano es muy apetecible y desde la primera vez que lo probé, en un viaje que hicimos a Córdoba, me encanta. Hay uno de un supermercado determinado que es menos ácido y se le nota un muy agradable toque de aceite de oliva, que es el que gastamos en casa, además Teresa, como hace siempre con nuestras comidas, le da su especial toque personal, que lo hace aún más bueno, hoy ha puesto un poco de huevo duro y unos picatostes, me encantó… 

dijous, 20 de juliol del 2023

Hem passat fred!!

Avui hem anat a Barcelona i pensàvem, amb la calor que fa, que ho passaríem molt malament, però tot ha resultat diferent. Per començar, al tren feia fred, així tal com sona, sembla que l'aire d'un vagó estava espatllat i refrescava més del compte. Després, amb el taxi també fred i al lloc on hem anat per fer les gestions pertinents també tenien l'aire disparat, quan hem arribat a Tarragona i hem agafat el bus per anar a casa, també tenia l'aire massa gelat… Total que a l'arribar a casa hem gaudit una bona estona sense aire, després ja l'hem posat com sempre…

Un somriure en blau

Aquells ulls blaus, com una música de cel, de mar, aquella cua de cavall alta, rossa, elegant, pausadament rítmica, aquella faldilla de quadres, amb tres botons de colors diferents… Aquell somriure fi, en un principi, però que molt fàcilment arribava als ulls i, aleshores, era un somriure en blau, de cel, de mar… Aquell jersei vermell, que feia joc amb la faldilla i cridava força l'atenció, encara que tot li esqueia bé… Era bonica, especial, com una llum que fa màgia dels colors, com un sol que fa meravelles amb la rosada que hi ha damunt la gespa, com un bon dia amb amor… 

dimecres, 19 de juliol del 2023

La realidad de la música

A veces hablo de amor con las estrellas, 

les cuento sobre mis flirteos con la luna, 

les explico que me detengo a coquetear con las flores 

hasta que me lleno y me complazco con las rosas blancas… 

Y, cuando dejo de soñar con los misterios naturales, 

me acerco a la realidad de la música,

música de amor, música de lluvia, de jilgueros, 

música de lágrimas de alegría, músicas de ambiente, 

música de la voz amiga que ama

y te suena a notas de celestial azul de mar…

Diumenge de forta calor

Sembla que farà uns dies de calor extremada. Aniré al bar nou que ja té el nom posat, es diu "Hola, ola", fent referència a una salutació a una ona de mar, ja que som al port del Serrallo, a Tarragona. Com és diumenge aniré sol i faré l'esmorzar diferent d'aquest dia, és a dir un cafè amb llet i els meus llagostins reglamentaris que són molt bons, espectaculars. Si fa la calor que diuen que farà, potser no aniré a caminar i ho deixaré per a la tarda que fa més bona ora… 

Cargols

Tenim un veí, molt del Barça ell, com jo, bon xicot, que quan plou una mica surt a cercar cargols, després els posa amb una mica de farina en una gàbia i, quan ja han deixat anar tota la brutícia, els bull amb les herbes adequades i els congela. Per aquest cap de setmana n’hem encomanat un quilo i la Teresa m'ha dit que els farà com els feia la seva mare, però arreglats a la seva manera, la qual cosa promet i jo ja tinc el vi negre adient preparat, a punt. Algun cop, ens agrada uns bons cargols… 

dimarts, 18 de juliol del 2023

Contar coses

L'emoció de seure davant d'un paper en blanc, el plaer de contar qualsevol vivència, d'un dia més de la meva existència… Demà dimarts diuen que farà un dia per estar desat a casa, amb l'aire condicionat i les distraccions habituals a mà. Dia per explicar coses, recordar la meva infantesa, les meves classes, els meus alumnes, els meus bons companys, grans professors tots. Escriure a mà és divertit i contar coses és viure-les gaudint molt… 

Poesia bucòlica


Una casa de muntanya amb moltes vaques y molt de verd, noia paralítica en recuperació, noi, bé… senyor que se'n preocupa fins a enamorar-se del tot, les escenes i el paisatge són un encant. A mi la vida del camp em té guanyat, a més el bon senyor que fa de bona persona, toca l'acordió a les abelles i hi ha un moment que sembla que les abelles es posen a ballar. Mentre, la noia, que és preciosa, fa el definitiu somriure d'aprovació. Poesia bucòlica…
 

dilluns, 17 de juliol del 2023

Palla al niu

Em fa gràcia quan veig que una tórtora o un colom amb una branca al bec i fent viatges cap a un arbre proper. M'entra com una mena de tendresa, és allò del niu i els ous, els ous i els pollets amb aquelles boques tan obertes cercant el menjar que els pares els porten puntualment. Bé, avui estic una mica tou, però ja m'agrada poder mostrar la meva sensibilitat al sol del dia… 

De verdes y azules

Me emociono cuando veo los arrozales del Delta del Ebro, sus diferentes tonalidades de verde siempre me han maravillado, algo parecido me sucedió con los verdes del País Vasco  que también tienen su aquel, diferente pero precioso igualmente. También se me va la mirada y el corazón con los azules del cielo reflejados en el mar, me encanta ver cómo juegan con el sol mientras las rosas blancas de su espuma, aromatizan las sirenas…
 

diumenge, 16 de juliol del 2023

Y me fui a ver el mar...

He vuelto a ver el mar, 

el mar que atempera mis brisas, 

el mar de los suspiros en suspensión, 

el mar de las delicias que provocaron… 

los delirios espontáneos. 

He vuelto a ver el mar de los azules de cielo, 

mi remanso de paz desde la roca de pensar, 

mi amigo de invierno que, cual delicioso chafardero, 

me cuenta de las ansias y los desvelos

de todo el tupido e intenso verano…

Passeig i paella

Encara no em puc acotxar, però aquest dissabte ja penso en fer una caminada una mica més llarga, potser m'asseuré unes quantes vegades però el cas és anar recuperant, a poc a poc, el temps i els quilòmetres que solia fer cada dia. El que no he perdut és la gana i el plaer de menjar… Avui la Teresa ha fet una paella marinera i me l’he estat mirant des del principi fins que ha servit els plats. Ha estat un espectacle, com sempre, molta Teresa… 

dissabte, 15 de juliol del 2023

Ja sóc aquí!!

Ja he fet alguna petita passejada, sembla que progresso adequadament, camino amb ulleres fosques, màxima protecció del sol i quan arribo a casa me les trec i ho veig tot de colors, cosa que abans de l'operació era una mica marronós i enfosquit. De lluny, molt bé i, de prop, ara mateix estic escrivint i sembla que tampoc em caldria ulleres, però veurem que diu el metge a la revisió del dia 20. Gràcies un cop més a tothom, ens anirem veient de mica en mica, i ja aniré publicant alguna coseta… 

Gaudim la vida...

Doncs sí, la cistella del pa torna a ser de color lila i els balcons dels pisos del davant de la meva finestra d'observació tornen a tenir aquell color que amb l'impacte del sol sembla rosat… A part d'això, ja sóc aquell home que s'atura a veure les llisses, que sembla que m'esperen, així com els coloms del barri o les gavines del port. Amics, la vida és molt bonica quan la pots veure bé, no la malbaratem en coses que no ens duen enlloc, gaudim-la en pau i bé. Molta salut i molt d'amor per a tots i totes, per tothom.
 

dilluns, 10 de juliol del 2023

Ell l'agafa de la mà

M'encanta quan observo els amors de primera joventut, s'han trobat al mig de la placa… Ella, una moreneta amb una cara preciosa i uns ulls que li parlen i il·luminen l'entorn, porta una gran ampolla d'aigua, com aquell que abraça a un nen. Ell, un noi espigat, una mica més alt i amb cara de nen, porta uns pantalons amb forats. Tots dos és veuen modernets, actuals, ell s'explica expressiu, ella sembla molt receptiva, hi ha un moment en què sembla que s'apropen, ell l'agafa de la mà on no hi és l'ampolla d'aigua, la cosa promet, però jo he de marxar… amb un somriure. 

Negrets

Van en grup, els he vist varies vegades, avui n'he comptat fins a nou, son negrets, el més gran deu tenir uns onze o dotze anys màxim i el més petit uns cinc o sis, parlen en castellà prou correctament, però he escoltat que també ho fan en portuguès, estan jugant al parc infantil del meu barri. Criden una mica l'atenció perquè són d'un negre molt intens i tenen una simpatia i un somriure, amb unes dents blanquíssimes, que és encisador, a més porten samarretes d'equips de futbol, dos del Barca. un d'Argentina, un altre de Portugal… Són molt agradables, molt naturals… 

Sant dilluns

Teníem visita a la Caixa, però ens han trucat per dir-nos que la nostra gestora personal està malalta i que ja ens farà un truc quan estigui millor. Bé, ens ha alterat una mica el programa, perquè la Teresa té rehabilitació del muscle a la una del migdia i havíem pensat, primer, d'anar a esmorzar al Sanchís on fan la truita d'espinacs i un cafè espectaculars, després de la rehabilitació anar a dinar per algun lloc dels voltants del mercat, on fan això, cuina de mercat i, finalment, baixar cap a casa caminant… bé, veurem que fem. I demà, dimarts, m'operen la cataracta… 

diumenge, 9 de juliol del 2023

"Tu cara me suena"

És divendres, toca "Tu cara me suena", ens té una mica enganxats i ens ho passem molt bé, a més, aquesta edició hi ha molta qualitat i ho fan molt digne, l'equip de caracterització i els ballarins són fabulosos i el jurat són també prou agradables i molt còmics. La Teresa i jo fem el pronòstic del que pensem que pot guanyar la gala de casa divendres, i fins i tot ens atrevim a triar els finalistes i el guanyador o guanyadora final. Bé, només queda avui i el proper divendres que és la final. La cosa anirà ajustada… 

Votar

Votar o no votar, votar a los míos, porque los otros seguro que votan, pero quienes son los míos, existen los míos, o para encontrarlos habría que hacer un puzle tan complicado que, con los políticos actuales, parece imposible de definir. Uno ya empieza a ser mayor de verdad y las ha visto de todos los colores, pero actualmente no entiendo al mundo, no entiendo las guerras, no entiendo los resultados electorales… y es que los míos nunca ganan, y uno piensa que actualmente NO EXISTEN, por su incapacidad para estar unidos por una causa de democracia y libertad… 

Ágiles, ràpidos...

Ríos de amor en aquella adolescencia,

de perpetua primavera insaciable, 

la fuerza del cuerpo y del espíritu, 

toda la capacidad aparentemente sin límites,

para llegar a aquel más allá más lejos

que siempre pretendían alcanzar.

Bonitos tiempos del delirio de la delicia,

de la más sana de las incoherencias 

de la edad… del pavo, como decían mis mayores. 

Ríos de amor, pero de montaña,

ágiles, rápidos, certeros, imparables casi…

 

dissabte, 8 de juliol del 2023

Operació de cataracta

Visita a l'oftalmòleg, a la clínica Baviera. Resulta que tinc una cataracta que ja és a punt per treure, així que, després de totes les proves i comprovacions, hem decidit que me la trauran el dimarts dia 11 de juliol. Bé, sembla que, quan et vas fent gran, van sortint cosetes i mentre puguem fer servir allò que jo anomeno "xapa i pintura" i alguna cosa de motor, com el marcapàs, i amb medicaments adequats anem tirant cap endavant i vivint la vida el millor que podem. Bé, ja us aniré informant, potser algun dia no podré penjar res, però no crec que duri molt, ja que a mi em distreu molt aquesta activitat d'anar contant petites coses… 

Un hort


Observo un hort a tocar del poble, un solc de cebes a banda i banda, precios, creixent, lluent. Al seu costat unes bajoqueres molt ben encanyades ja van mostrant les primeres bajoques rodones. De pebrots i albergínies ja se'n veuen de molt maques, també amb la planta lligada a un bastó perquè pugui aguantar el pes. De moment sembla que encara poden regar amb regularitat, però ja han començat a racionar… 

Parece que regamos

Estos días ha llovido algún ratito en Tarragona, parece que regamos las macetas exteriores, las moreras i los plataneros aplauden con las hojas, me entristecen las fuentes vacías, sin surtidores, tan artísticas ellas y yo que me sentaba para verlas alardear sus hermosuras… Sí, ha llovido un poco, no mucho, pero nos hemos acercado a la ventana para celebrar la vida que representa el agua de la lluvia… 

divendres, 7 de juliol del 2023

Esmorzar habitual

Els diumenges la Teresa dorm una mica més i jo vaig a esmorzar sol… i així ha estat avui. Tot i que els amics alemanys no hi són, he anat a un altre lloc i he menjat el mateix de sempre, un petit entrepà de tonyina, amb pa integral de llavors, un aigua petita i un cafè ristretto. Bé, bo com sempre, però jo estic més a gust quan ve la Teresa i tots dos anem comentant la jugada. Els amics alemanys inauguren el seu bar nou, un dia d'aquests, crec que el dia 4 o 5, però estarem a l'aguait, són únics, totals.
 

L'escola és buida

He passat per l'escola del Serrallo, els patis fan tot el goig del món, les moreres tot just comencen a deixar caure alguna fulla groga, però estan precioses així com les petites oliveres i els altres arbres. Els diferents camps són buits, però a mi només em cal tancar els ulls per veure i escoltar la cridòria habitual dels nens a l'hora de l'esbarjo, els que fan curses, els que celebren un gol amb grans abraçades, o els més grans que ja s'arraconen per començar algun festeig d'ulls i de somriures…
 

Primera passejada del juliol

Primera passejada per Tarragona… he passat prop de la Tarraco Arena i he vist com entraven grups de castellers de diferents colles, amb les seves camises de diferents colors, gent de totes les edats, des de canalla molt petita fins a alguns caps blanquinosos, però tots plens de bona alegría. Pel Serrallo encara estan amb la ressaca de les festes de Sant Pere, que és la seva festa major i la celebren amb molt d'entusiasme… 

dijous, 6 de juliol del 2023

Típicas tapas


Típicas tapas de precios ajustados y de generosas y variadas viandas. Granada, Sevilla, Córdoba, Jerez de la Frontera, Cuenca… lo de Cuenca es espectacular, con un par de vinos a 2,50 euros cada uno, cenas de sobras, porque te sirven un par de bandejas alargadas, con las que cenas bien, variado y divertido. Impresionante lo del Tubo en Zaragoza, o la calle Del Laurel en Logroño, también de admirar la exposición de aperitivos por las calles de San Sebastián. Bien, santos lugares para tomar unos vinos y degustar nuestras maravillosas tapas. Evidentemente hay más sitios que podría nombrar, Galicia, Teruel y todo el Mediterráneo… 

En marxa


Ja som al carrer, anirem a esmorzar, caminarem, avui toca ciutat, ahir mar, aniré cap al Parc Central i baixaré per la Necròpolis cap al meu barri, descansaré una mica i faré un bon tomb per l'escola del Serrallo, la piscina i el poliesportiu, on sempre és parada obligatòria i contemplativa. La Teresa ha anat a comprar amb el carro, dinem a casa, segur que ho farà bé, com sempre, després farem migdiada…

Jornada de Portes Obertes al Port

Dissabte, molta gent amb canalla, molta animació, el gegants del Serrallo, en Pere i la Carmeta i una altra parella vestits de romans és deixaven fer fotos per tothom; els bombers eren presents fent sonar les sirenes, molt propers als nens que gaudien molt; una petita colla de castellers han fet un petit pilar i l'han descarregat davant l'aplaudiment de tothom. Bé, menys les fonts, que encara no funcionen, el passeig vora mar d'avui ha estat una passada, tot un plaer a tocar de mar.