Era casa meva

Un pati amb galliner i una parra, una figuera amb una gronxadora feta pel meu pare amb una corda i una senalla, una hamaca i una barbacoa exterior… Un llenyer amb tronquets a mida i ben col·locats, gairebé de forma artística, algun arbre, un llimoner, un pi, un cirerer espectacular, un albercoquer que mai va acabar d'anar bé. Sovint penso amb tot això... era casa meva, és clar.

 

La millor rosa

Em costa, no puc, mai he pogut... 

allò d'arrencar una rosa del jardí, 

però sí que vaig procurar passejar 

pel carrer on les roses s'assemblen a tu, 

i ho vaig fer amb tu, i vaig pensar 

que tu formes part del meu cor, 

i mai seràs arrencada de mi. 

Sempre vaig pensar amb el niu, 

en un bosc, prop del mar i del riu, 

...i lluny de tothom. 

Jo, qui mai arrancaria una rosa del jardí, 

pensava en endur-se, per sempre i per mi, 

a la millor rosa del jardí més bonic...

 

Una estona de relax

Són les dotze de la nit, vaig per la Nacional 340, cotxe nou, de nit i amb les llargues, no hi ha trànsit, vaig a poc a poc, gaudint de la pau i del silenci. Veig un bar de carretera, m'aturo a fer un cafè, algun camioner amb la tovallola penjada al coll... fan massa xivarri, es distreuen com poden, la seva feina ha de ser molt pesada. Continuo, vaig cap a casa, s'està fent tard, demà és dia de feina, m'espera la fila de la meva classe, bé, m'he relaxat!

 

Revetlla de Sant Joan

L'any passat no la vam poder celebrar amb els amics habituals per la pandèmia, però aquest any sí, i tot i que ha estat de manera més reduïda, hem estat molt bé i molt a gust. Aquestes celebracions són moments entranyables que després recordes sempre. La nostra amiga és un espectacle de generositat i de saber fer les coses ben fetes... ha fet un pica pica de gran qualitat, variat i divertit, i cada mos boníssim. Després ha fet espatlletes de conill al forn, s'ha lluït, bé, sempre ho fa. Com sempre aquesta companyia és un luxe que la providència ens ha regalat.

 

Sant Pere

Sempre festa gran a casa nostra, ja ho he explicat alguna vegada… el pare es deia Pedro, jo era Pedrito i el meu fill Pere. Gran decepció quan va deixar de ser festa, però la mare va continuar, fins que va poder, fent els seus extraordinaris, artístics i boníssims canelons d'estiu, feia com una mena de margarida a cada plat, que era tot un goig de veure. Sempre units, junts, a casa, sempre tots al cor, per sempre més, al cor...

 

Arròs melós amb pop i calamar

Així de fàcil, de senzill i d'extraordinari, confirmant la meva teoría de què per fer un bon arròs no cal maltractar-lo amb massa potingues. En general, no el saben fer bo, potser al restaurant Va de Gust a Tarragona, o a Can Mañá a Sant Carles de la Ràpita i ara al que hem descobert recentment, el restaurant Cócula del Carrer Reding, núm. 20. La Teresa i jo, hem celebrat el meu sant, hem tornat a ser nuvis i hem demanat a la carta, amb un vi del Montsant i un cafè ristretto... i no, no hem fet la cigarreta ni la copa de Magno, però gairebé ho hem pensat, ens ho hem passat molt rebé, com sempre, o por ser una mica més. Feliç Sant Pere!!

 

Coques de Sant Joan

Artístiques, agradables, bones, de tota mena, amb fruites, amb crema, amb cabell d'àngel, amb llardons, amb cireres… Coques de festa, de celebració, de bona mena, de gatzara i de família, de pau i bé. Evidentment farem una foguera, perquè és nit de Sant Joan, i farem una bona cremada de tot allò que sona a malícia i mala jeia i, després, brindarem amb cava i coca per un esdevenir prometedor, amb molta salut...

 

Passar-se tres pobles

"T'has passat tres pobles" és una expressió que m'agrada molt, perquè hi ha gent que ho fa sovint, o bé perquè no en té ni idea d'allò que és cull, o perquè abusa sense cap qualitat ètica de la seva suposada ciència. El respecte, la delicadesa, el saber dir sense ofendre, allò del conversar convincent i entenedor, l'educació en una paraula, és sempre molt bonica i necessària, i útil, per a una convivència més racional. Molts cops es creuen saber més del que saben i són incapaços d'atendre qualsevol sensibilitat que no sigui la seva llei, sovint de l'embut… Sí, és allò de l'educació integral, en tots sentits, i en el fons sempre fan molta pena.

 

Poc a poc

Vaig en bici, amb el pinyó suau, de passeig total, gairebé no faig anar els pedals, un airet m'empeny i em refresca. Moltes bicis joves em passen pel costat, sembla que van en moto, però jo a la meva, vaig mirant el meu entorn, saludo els qui caminen i m'aturo a veure les gavines, els cormorans, els vaixells que estan esperant per  poder entrar al port. Bon passeig amb bici, poc a poc, sense pressa...

 

Poesia de l'amor

Puc fer-te una cançó amb música de bosc,

aguts de fulles de pi, greus...

del fregar de les branques atapeïdes de la morera. 

La melodia tindrà el ritme i la pausa

de la caiguda d'una fulla de plataner a la tardor.

Puc escriure batecs de cor, llàgrimes d'esperança,

pensant en tu... puc fer bona poesia de l'amor.

 

Hablo

Me veo reflejado en algún alumno locuaz,

de aquellos que hablaban por los codos,

ahora hablo con las flores, con la luna, 

sonrío y agradezco cada amanecer 

...que se me da a contemplar. 

Hablo con mi conciencia, con mis propósitos, 

con el viento que tiene todas las respuestas.

Hablo con todo lo que me cobija, 

el paraguas de una encina, 

el abrazo que abraza raudo 

...y el beso que besa tierno.

 

Sentimientos de paseo...

Un suspiro deambula solo por entre los pinos, 

cabalga a lomos de un sobresalto totalmente desbocado, 

cae la noche... ahora ya circulan los olvidos. 

Se presencian las nostalgias dejando un valle de lágrimas 

en forma de desparramadas emociones, ya saben... 

como estrellas caídas dando una panorámica de luciérnagas. 

Toca la trompeta, sentimientos de paseo, aúlla la noche oscura...

 

Situación cómica

Saber ganar, saber perder, pedir perdón, controlar las euforias del ganador y las lágrimas del perdedor. Solía hablar de todo esto con mis alumnos y se daban situaciones muy edificantes e incluso alguna de cómica. Una vez a un niño se le  escapó la mano y le dio un buen guantazo a un compañero… “pero le pedí perdón, ¿vale?” dijo, o sea que ya estaba disculpado...

 

Un sol entre hojas

LLegas, veo, vivo, nos vemos, nos vamos,

paseo con sombras de pinos y encinas, 

tu mano en la mía, por los atajos,

pura suavidad, un sol entre las hojas,

un romero que siempre nos detiene,

y un banco que nos acoge,

y un beso que certifica la máxima expresión 

...de todo nuestro gran amor eterno.

 

Restaurant Cócula

Doncs sí, hem descobert un molt bon restaurant, a tocar de la Plaça Corsini, al Carrer Reding, Restaurant Cócula, molt acollidor i amb cuina d'autor, tot molt ben fet i ben presentat. La sorpresa ha estat que no fan cap i pota com ens havien dit, però han canviat de direcció i ara fan altres coses semblants, també molt bones. Ens ha servit un cambrer rus que ens ha atès amb tota exquisidesa, diria que l'amo és català i també ha vingut un parell de vegades per comprovar que tot anava bé. Bé, ha estat un bon descobriment, ho recomano, per cert, de vi hem triat un Cap de Pera del Montsant, de 14,50º, molt bo, del cafè n’hem de parlar...

 

Aniversari de Rafelet, el meu fillol

Magnificar la referència, això és excel·lent quan la referència ha estat tan valuosa com la teva. A mi m'encanten les teves actituds, de vegades poc o massa reflexives, però sempre primàries, naturals, com la gent que va de cara i no com d'altres que utilitzen el somriure disfressat d'educació per després clavar-te la típica punyalada per l'esquena. Avui és un gran dia, fas anys, tens salut i, com dirien les dones que donen consells a la vora del foc, és hora d'assentar el cap, fer un pensament i, sense masses històries, poder gaudir de la teva família, aquella que tu has format a fi de pau i bé. Moltes felicitats fillol, passa un gran dia i siguis feliç per sempre...

 

He visto

He visto llorar a la luna,

una noche sin estrellas,

apagarse el sol... 

He visto llover sobre mojado, 

andar para atrás, 

amanecer tarde y no pedir perdón.

Te he visto esperando mi baile 

y bailar con el otro sin yo, 

mientras yo me bailo solo... 

el pertinente desvarío. 

He visto cantar a las sirenas, 

que nada tienen que ver... 

con los cantos de vida y esperanza.

 

Me gustas

Hay una canción que dice algo así como "Me gusta todo de ti", creo que es de Serrat que, en sus buenos tiempos, me gustaba mucho, ahora no tanto… Con el tiempo, cada vez tengo más claro qué me gustó y me gustó todo de ti pero, si apartamos un poco el aspecto físico y entramos en la valoración de las actitudes y los sentimientos, me quedo con la transmisión de tu mirada, el lenguaje explícito de tu sonrisa, la comunicación de tus silencios mágicos, el calor de tu proximidad, la afinidad que nos hace gozar del estar y hasta del ser… Me gusta todo de ti, incluso tú, y lo sabes, lo ves, lo valoras, y lo gozamos felices...

 

Lo dijo el poeta

Todo el mundo conoce el cuento de la lechera, o la expresión hacer castillos en el aire... Todo el mundo ha soñado alguna vez y, al despertar, o ya en el mismo sueño, se encontró con que la leche se había derramado, o que a los naipes los derrumbó un viento inesperado. Un poeta catalán hablaba de tener una medida para todas las cosas, es bueno soñar, y volar, y pretender, y estar preparado para un despertar donde la realidad incluso mejora lo soñado y también para cuando la frustración se asoma a tus deseos. Lo dicho, lo dijo el poeta, una medida para las cosas...

 

Gran plaer

Visc a Tarragona i, a cops, exerceixo de tarragoní... i un va a "tocar ferro", és a dir, s'apropa a tocar la barana de ferro del balcó del Mediterrani, i allí extasia una mica, amb la visió panoràmica i espectacular: la platja del Miracle, l'estació del ferrocarril, el Serrallo port de pescadors, un lloc per al iots i el mar, amb un pont que s'obre per poder deixar passar els vaixells més grans… Bé, viure a Tarragona i, a més, prop del mar i del riu és un privilegi que el gaudeixo com cal. Avui he caminat una estona per la platja, m'he mullat els peus, gran plaer, les ones et fan un massatge...

 

Cap i pota

Demà la Teresa té una neteja de boca a les dotze del migdia, la qual cosa vol dir que haurem d'anar a dinar a algun lloc, cap problema... hem descobert un restaurant a Tarragona que fan cap i pota, el millor que hem menjat fins ara va ser a un restaurant de Figueres que es deia precisament així: "Restaurant Cap i Pota", on ens van treure una cassoleta exquisida, molt a punt, tan bona que semblava feta de la Teresa. Bé, veurem què passa i què ens ofereix la seva carta, de moment la Teresa diu que té un bon descompte de punts "yums", o alguna cosa així… De totes maneres fa molta calor, veurem què triem...

 

Professores d'Infantil

He comentat, alguna vegada, la meva admiració per les professores d'Infantil. Avui eren al pati amb els nens, feien la festa de final de curs, han muntat una tarima i els nens anaven actuant per cursos. La professora de música i les tutores de cada curs, a primera fila, acompanyaven amb instruments, ballant i gesticulant magistralment, perquè la canalla pugui fer els mateixos moviments i tots alhora. Després d'actuar, cada classe seguia a la seva professora, amb fila d'un i agafant de la bata al nen que tenen davant. Repeteixo, un art impagable la seva magnífica feina, s'ha de tenir una sensibilitat especial per fer-la...

 

Fin de curso

"Hojas del libro caídas, juguetes del viento son, las vacaciones perdidas son consecuencias seguidas de no saber la lección". Hoy he recordado a un maestro que tuve que, cuando alguna evaluación no promediaba lo esperado y deseado, solía decir esto. Supongo que, de alguna forma, también se lo decía a él... uno tiene claro, al menos yo sí, que cuando en un examen te suspenden la mitad o más de la clase, la culpa puede ser perfectamente del profesor. Bien, es tiempo de fin de curso, un curso atípico, donde también habría de evaluar y premiar el esfuerzo de todos...

 

Buenos tiempos

Tiempos de colores veraniegos, noches de luna llena, aquella que se baña en el mar a la música de un saxo desgarrado, mientras un violín acude en su auxilio para suavizar la melodía… Tiempos de terraza y refrescos, de pescado y vino blanco, tiempos de sandalias y de pantalón corto, de verduras, de ensaladas variadas y agua fresca, tiempos de fruta del tiempo... cerezas, melocotón y, como no, sandía y melón.

 

Amb ganes de més...

La vaig veure de prop i tot allò que pensava es va multiplicar per déu, la proximitat suma o resta, ella és com una melodia on s'harmonitzen totes les afinitats… El seu aspecte fi i el seu to refinat, la seva timidesa aparent, que sovint és traspassada per la seva Intel·ligència innata, li donen una qualitat que només vaig poder veure de molt prop. Aleshores sempre et quedes amb ganes de més... i aquesta és una sensació immillorable.

 

Has abierto los ojos

Se cayó una nube del cielo,

o es un campo de algodón... 

Las estrellas se cansaron de volar 

y han aterrizado en un suelo de pinos 

...en forma de luciérnagas. 

Lluvia sobre el césped o es el rocío matutino

que lo embellece de un platino multicolor… 

Amanece, despierta el día, 

se acerca el sol a mi buena ventana 

o es que has abierto tus ojos, 

aquellos haces de luz... 

que siempre iluminan todos mis pasos.

 

Una delicia única

Mi pubertad fue muy enamoradiza… la niña A, la de los ojos verdes y rizos rubios, la niña B, la del pelo ondulado y mirada profunda, penetrante, como sincera, la niña C, la que habla por los codos, con una simpatía innata que atrae hasta las piedras, la niña D, la que me escucha siempre con mucha atención y asiente y está de acuerdo, la niña E, la que me mira de reojo y sonríe con las orejas, o así me lo parece… Al final me tocó la niña T, una delicia única...

 

El Nido del Águila

Un río de montaña, nervioso, de los que tienen rocas en el medio y arrastran piedras. Pies en el agua, quizá demasiado fría pero me vengo de los sofocos veraniegos, paz total, silencio entre montañas, sólo el chapoteo de las aguas al salvar los desniveles del terreno. Más arriba está El Nido del Águila, donde nace el río, tan hermoso que las rapaces más solemnes han hecho su mansión...

 

De la mano por los fríos

Suele pasar, cuando vives una situación piensas en la opuesta... en el trabajo piensas en el descanso, en verano en el invierno, en el desamor supongo que se pensará en el amor, aquel que creías maravilloso y eterno… "Dicen que soy friolero, que soy un cierzo, un enero" decía el poeta. Vamos de la mano por los fríos de enero, tu mano me abraza el alma y los abrigos se encargan del resto. Nostalgias de paseo, restos del verano, que se retornan con los fríos de las tormentosas emociones vividas, que no suelen ser definitivas… o sí. Tu mano me abriga el alma...

 

Suena bien

Tu café activa mi cuerpo, tus ojos encienden mi alma…

Buenos días con sonrisa y beso, y aquí paz y allá gloria,

porque aquí estás tú, y allá también, 

siempre te llevo conmigo, de alguna forma, de todas maneras… 

Despierta el día, somos profesores, nos esperan los niños, 

notan nuestra felicidad, nuestro encuentro es una fiesta, 

aquí sin café, pero el buenos días de los alumnos...

y su cara de contento, suena bien.

Tus ojos encienden toda mi alma...

 

Com la llibertat

Una tarda plàcida de bosc, per l'ombra dels pins i olorant el romer tot emblanquinat, un ocell canta i refila, sembla aguantar-se l'alè i allargar la melodia com un bon professional, és un canari groc, diria… Sempre que penso en un canari el veig amb els seus desitjos de llibertat, que per a molts representa el color groc, a més és bonic, elegant, fascinador, pur, es color de llum i transparència... com la llibertat, no?

 

Un bany al canal

Sóc a Deltebre, sóc un nen, vaig amb bici pel canal, fa calor, m’aturo, no porto el banyador, però sí uns calçotets blaus fets de la mare que em poden servir... Faig un bon bany, l'aigua baixa fresca i neta, el canal és de terra, al pujar trepitjo unes fulles d'herbabona que fan un aroma encisador, em deixo eixugar una mica i vaig cap a casa. La mare no vol que em banyi sol, espero que no se n'adoni, mai vull preocupar-la massa...

 

Mi buen amigo

Tenía un gran amigo, una muy buena persona, que desgraciadamente ya pasó a mejor vida, que solía decir “a esta chica no me importaría llevarla del brazo, a mi lado, de la mano” y lo decía con una fe y un sentido que magnificaba su verdad. Además de las chicas sobre las que comentábamos sus cualidades, él solía elegir a las consideradas buenas personas, productos de buenas familias, y yo muchas veces le respondía eufórico y le contestaba lo bien que ligarían una buena chica de las que comenta con su talante y bondad habitual. Gran persona mi amigo José...

 

Observar el movimiento

Contemplar un vuelo de flamencos, ver pasar un tren, un avión, ver bajar un río... "corrientes aguas puras cristalinas, árboles que os estáis mirando en ellas", decía el poeta. Observar el movimiento… reparar en la parsimonia con la que llegan las olas a la playa,  ver cómo cae una hoja de otoño, el viento la aleja... y el tiempo la pone amarilla, mirar cómo pasa la gente con sus prisas de siempre y, como no, ver como se pasa la vida, tan callando, como dijo también otro gran poeta en sus coplas.

 

Ple de fe i de joia

No he cercat mai el llorer o la proesa, més aviat un es complau amb l'afinitat i la confiança, el complement i la pau plasmada en silencis de luxe. Un somriure m'ha fet feliç, m'ha obert les portes del teu cor, i he pogut veure tota l'excel·lència del teu sentir. I això és el llorer, la pau, la recompensa, la proesa, el miracle de la vida, l'oxigen, l'energia... que et fa seguir endavant, ple de fe i joia.

 

Esmorzar amb els amics

Feia més d'un any que no hi anàvem i avui ha estat el dia... fora, a la terrassa d'un molt bon restaurant mariner, al Serrallo, sota un tendal des d’on veiem el mar i ens arribava una bona i reconfortant brisa blava. Calamarcets a la planxa, amb un allet tendre i julivert, unes mongetes i un tomàquet amanit, d’això tres, i l'altre bacallà, també molt ben presentat amb unes verdures; per beure, dos un Montsant i els altres dos un Terra Alta; per postres, una mica de músic amb moscatell, cafès i un xarrupet d’herbes, que m'agrada molt, però és allò que no caldria. Bé, feliç retrobament, una molt bona estona i amb molt bona companyia...

 

Caminant vora mar

He caminat vora mar pel Serrallo, port pescador, i pels tinglados on sol haver-hi algun iot que es fa mirar. Per cert, avui no gaires, sembla que quan fa bon temps hi ha més moviment i ara aquest indret, que més aviat sembla un atracador d'hivern, descansa una mica, suposo que no trigarem gaire a veure alguna arribada força interessant. Bé, sembla que no fa massa calor, les llisses grosses estan d'enhorabona, molta canalla amb els seus pares o els seus avis els hi donen molles de pa...

 

El Barça femenino

Siguen ganando y esto, teniendo en cuenta que ya han conseguido el triplete, tiene su mérito... esta vez han ganado al Madrid C.F. que, pese a perder, suele competir bastante bien contra el Barça. Hay que tener en cuenta que las azulgranas tenían las bajas de Gennifer Hermoso, Martens, Hansen y Sandra Paños que son, posiblemente, las cuatro mejores jugadoras del mundo en su puesto. Los comentaristas sólo han nombrado este detalle una vez y de pasada, mientras que han elogiado constantemente cualquier mérito del rival. No son muy imparciales...

 

Romper la armonía

Sábado por la tarde, son las ocho y media, cae la tarde... Parece que, con el buen tiempo, la gente desaparece, bares cerrados, reina el silencio, no hay niños en la plaza ni en el colegio. Voy, me acerco a la ventana, no hay nadie, no se oye ninguna señal de vida, no hay ruido de obras, no pasa ningún coche ni ningún tren, sólo mi música ambiental que, por supuesto, no tiene ninguna estridencia. Bien, ahora un perro rompe la armonía en paz...

Mi tórtola amiga

Mi tórtola amiga, la del alado marrón claro y pecho blanquecino, la que se me acerca cuando me ve, y lo hace atrevida y confiada… hoy ha tenido su ración de arroz blanco, quizá mañana le cambie la dieta y le doy unas migas de pan a trocitos pequeños. Parece simpática y digo simpática, porque creo que es una hembra, ya que, después de dar una vuelta por la plaza, la he visto que se llevaba con el pico un trozo de plástico negro, supongo que estará presta para acondicionar su nido. Me gustaría seguir todo el proceso...

 

El mundo es un pañuelo...

La fuente de la plaza hace gala de sus surtidores... uno central y otros que complementan toda la belleza, no van muy intensos, no hay espectadores, cae la tarde, una gaviota se posa en el agua, chapotea, mueve las alas, se refresca, bebe tranquilamente… Es curioso, la proximidad del mar y la desembocadura del río Francolí, también cercana, nos recuerdan vivencias y sonidos de Deltebre, patos, ranas, cañas… El mundo es un pañuelo, cierro los ojos, Tarragona o Deltebre?

 

Trobaré poemes?

Camino vora el riu, sota els arbres... Trobaré poemes? es pregunta una molt bona persona i poetessa de les Terres de l'Ebre. Vora el riu, sota els arbres, pot veure el vol d'una fulla, escoltar el cant d'un ocell, veure com cau la tarda i el sol fa vermells alguns núvols de comiat, pot fins i tot mirar el riu i veure com salta una llissa, tot gaudint de l'aigua que marxa cap a la desembocadura, la nostra molt estimada terra d'arrossars...

 

Creo que me esforcé

Miro las nubes como buscando un no sé qué, pienso en mis alumnos despistados, pienso en mi poca gracia para que ocurriera esto, recuerdo mis esfuerzos para ser simpático y para presentar las materias de una forma atractiva para mis educandos. Solía contar alguna historia para tranquilizar al personal, también para divertir o como preámbulo ilusionante ante algún tema más complicado de lo habitual, me esforcé...

 

Llenar las tristezas de esperanza

Poeta triste, poeta enamorado,

poeta eufórico, emocionado…

Poeta con ventana, café y cigarrillo,

poeta con luna cerca sobre el mar…

Poeta de músicas, decires y saberes,

poeta que se expresa con el alma…

Poeta que celebra con un vino y un aplomo 

la emoción de sus sentires, le canta el corazón, 

y muestra su afinidad con los propósitos, 

sellando con besos las palabras… 

Poeta feliz, que haces bonitas las tristezas... 

porque las llenas todas de buena esperanza.