Potser tingui ànima de mariner i m’agrada el vi negre i el seitó, i fins i tot vaig tenir una pipa que, juntament amb la barba blanca, feia la foto de la cançó del mariner: “Amb setanta anys a l’esquena, la pipa sempre a flor de llavi, contemplant la nit serena, vora la mar és passeja un avi…” No, mai he tingut cap relació en allò tan respectable que en diuen un llop de mar, només una gran admiració, total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada