Contemplant la vida des de l’eufòria, hi ha flors, amics, la rosella ja és freqüent per tot arreu i tota la resta de flors que mai perdrà l’esperança d’assolir la bellesa original de la rosa blanca. Tot i que diuen que no, un té la convicció de què al cel hi ha cloïsses i totes les viandes i menjars ben cuinats dels meus estimats pobles de Catalunya, només cal pensar en l’àvia, en la mare, en la sogra, i aleshores veig el ben servit que deu estar Sant Pere. Bé, són els meus pensaments…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada