Sí, ja fa algun temps que no anem enlloc i em fa gràcia de pensar en les nostres sortides, lliures i de la mà, cercant l’encant d’algun poble petit, a ser possible de muntanya, i en trobar-nos amb la típica senyora del poble, ferma, natural i autèntica, preguntar-li per les coses que es poden visitar i, sobretot, aquella pregunta màgica que sempre els hi faig sempre: quin és el menjar típic d’aquest poble i si hi ha algun lloc on el podem gaudir…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada