I, en tancar els ulls, torno a ser aquell poeta que ha trobat la paraula
que impacta perquè va repleta de realitat i de bellesa.
Torno a ser aquell poeta que escriu als dictats del cor, i ho fa a mà,
i la tinta és la sang que mou el meu cor sempre enamorat,
enamorat de l’entorn particular i de la vida en general,
però, sobretot, molt enamorat de l’amor, aquell que és capaç
d’estimar i de ser estimat, sempre a parts iguals…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada