Un ja té l’edat per callar, o no… diria que sóc la veu palplantada de la consciencia que va dient tal com li raja i quan no raja calla o fa que no ragi perquè no val la pena en algun escenari inconscient. Sovint un es creu que ja està curat d’espants i és que els anys i les experiències viscudes et fan veure la vida tal com és, ni menys ni més…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada