En els meus temps de profe, sempre trobava reprovable la parla d’aquells nens que enraonaven igual que els seus avis i, a més, el seu entorn encara els hi reia les gràcies i ells encara s’esforçaven més per ser cada cop menys nens i més avis. Al mateix temps, un considerava que si el nen podia passar alguna estona amb els avis era altament beneficiós, aleshores sembla una mica contradictori, però no ho és, com sempre cal trobar aquella fórmula que parla de tenir una mida per a totes les coses…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada