Poques vegades hi ha veus que superen la pau del silenci. Sovint agraeixo que tu, aquell o el de més enllà, calli i em regali el seu silenci que, juntament amb el meu, fan una extensió de la pau que arriba plenament al cor. També hi ha, però, aquella veu per la qual val molt la pena que el silenci es trenqui, és aquella veu tan sana que sembla la de la consciència pròpia…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada