Els nens de la plaça fan el seu partit de futbol, són de segon de Primària, potser algun de tercer, i juguen amb aquella fe tan infantil i natural que a mi em té el cor guanyat des de sempre. Un ha fet un bon gol amb l’esquerra, que solen ser més vistosos, els amics el feliciten i ell treu pit, tot i que va dient… “no m’ho crec, encara no m’ho crec”. S’ho passen bé, és una edat meravellosa, ho viuen tot amb molta intensitat i ho aprofiten com cal, sí senyor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada