No, els núvols no ploren gaire per aquests indrets, la xafogor ve més aviat de la humitat, per la proximitat de l’aigua. Vaig per l’ombra i el sol, el meu color és d’un sol i ombra, com aquella beguda que bevien els senyors grans del meu poble. M’agrada que refresqui, la incursió d’algun dia tempestuós, d’aquells escapats dels inferns, et fa viure grans moments. Jo menjo gelats a l'hivern…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada