L’oblit camina lent, potser mai arribarà a realitzar-se del tot, a cops s'aviva amb la llum d’un estel i es para, s’atura qualsevol mena de lentitud, mai s’oblida del tot, sempre hi ha moments irrepetibles on les arrels naturals de la innocència més primària fa que es perpetuï en el subconscient per sempre més. Diuen que el temps tot ho madura, però sempre hi ha aquells brots verds que romanen, doncs així, reviuen a la llum de l’estel del record…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada