Vull tancar els ulls i somiar amb una llibertat en pau. Vull veure un foc nou, amb encenalls nous, emprenedors, valents, que vagin de cara, per a que tothom pugui veure quin foc fa cadascú, o el que vol fer, perquè els focs diferents no porten enlloc. Dolgui a qui dolgui, encara hi ha uns i altres… els uns s'uneixen fàcilment, tots són uns, els altres no hi ha manera d'unir-se tot i ser, evidentment, els altres. Una pena!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada