Mestres a punt, nens a l'escola… recordo aquell estat actiu, una mica emocionat, i la meva frase històrica: "Necessito un més de vacances per a recuperar-me de les vacances"... rèiem una mica, i sonava la campana, o el timbre, o la música, i tothom cap a la fila, gent nova, mestre nou per als nens, però alguns, els més eixerits, ja han dit bon dia professor… Anem per bon camí, després del primer cafè, el somriure d'un nen és impagable…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada