A vegades penso que semblo un nen, m'emociono quan camino més de 6 km i en vaig set o vuit, perquè en suposa un esforç de superació que procuro vèncer cada dia. Amb els taps de plàstic també hi tinc una bona dedicació, el darrer invent és intentar omplir una garrafa de vuit litres amb taps grocs i vermells, ho faig sense cap ordre, tal com m'arriben, i els vaig remenant bé, la idea és que quan manqui poc per omplir, en posaré uns quants de blaus, com una mena d'estelada…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada