Recordant la mare

La mare calla i somriu, no sé ben bé si em regala un silenci o somriu d'aprovació. La mare… quanta prudència, quanta bondat, quanta capacitat per estar sempre prop i al peu del canó. La mare, quin sisè sentit per a saber, sense veurem, tot allò que jo feia o podia fer i, amb un automatisme gairebé sobrenatural, em donava el consell adequat, l'ànim precís, el recolzament necessari, propi per a cada situació. La mare, la meva mare, sempre un plaer total i un agraïment immens recordar-la…