Sóc aquell senyor que s'ha fet gran, gairebé sense voler, i que camina per la vida amb la lentitud pròpia d'aquell que té temps per a observar, per a parlar i fins i tot per a escriure i descriure allò que veu, pensa o imagina. Sóc un senyor del dia 24 de setembre de 1946, és a dir, demà diumenge faré 77 anys. És allò del seny que se li suposa, el magatzem d'experiències i la barba blanca, com aquella estampa que tant admirava des de nen. Bé, el bròquil és a punt, però encara no s'acaba i crec que li costarà molt acomiadar-se de tanta bondat en la meva proximitat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada