A cops m'assec per recuperar una mica de cames, però els sorolls em treuen la pau del descans. Cotxes, camions, alguna moto d'aquestes que sempre porten massa pressa… però quan escolto el pas d'un tren és diferent, em fa pensar en l'estació, que em sembla un escenari on hi ha munió de vides que semblen començar, que semblen acabar o, fins i tot, que tenen una continuïtat esperançada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada