Hom sap que jo no arranco flors, però sóc molt capaç de regalar un jardí, si més no, d’acompanyar l'amor a fer un tomb per la naturalitat florida d'un bosc de maig. Hom sap que hi ha paraules que se les emporta el vent… Per molt poètiques i estudiades que estiguin, si l'autor no ha sucat al cor la seva ploma per a escriure, no ha utilitzat la línia directa del que batega al compàs de la veritat, aleshores ja ho pot fer bonic, només la veritat roman i arriba directa, espontània, divina, sublim… de cor a cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada