Aquella flor del penya-segat que mostra, juntament amb la seva elegància, el seu natural mecanisme de defensa… que és pràcticament inaccessible. L'escuma blanca que s'observa al mar em fa pensar amb les roses blanques, el meu mar amic de sempre floreix i, com no podia ser d'una altra manera, ho fa en rosa i ho fa en blanc… i a mi, quan admiro la immensitat blava, a més de preciosa la contemplo perfumada i neta, sobretot a l'hivern ventós…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada