La nit és com la pantalla d'un cinema abans de que comenci la pel·lícula. M'agrada mirar per la finestra, una mica abans d'anar a dormir… Veig la lluna, que sembla que s'apropa per a explicar-me, a cau d'orella, històries de l'estiu. Les estrelles sempre em sonen a les ànimes dels éssers estimats que ja han traspassat i que vetllen pel nostre descans en pau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada