Records del meu poble

Després del viatge llampec a Deltebre per l'aniversari de l’Elna, em ve de gust plasmar la imatge del Deltebre verd, amb un parell d’ibis fent-se acaronaments, amb una foto plàstica de gran i pura bellesa. He recorregut els carrers que feia en bici anant pel Toll fins al pas de l’illa de Buda. Preciós… apropar-se al riu i gaudir de la desembocadura de l’Ebre, no té preu. A vegades passava i m’aturava una mica per la zona de nidificació. Ara només són records d’aquells màgics que un conserva en un lloc preferent del seu cor. Són records del meu estimat poble de Deltebre…

La vida des de l'eufòria

Contemplant la vida des de l’eufòria, hi ha flors, amics, la rosella ja és freqüent per tot arreu i tota la resta de flors que mai perdrà l’esperança d’assolir la bellesa original de la rosa blanca. Tot i que diuen que no, un té la convicció de què al cel hi ha cloïsses i totes les viandes i menjars ben cuinats dels meus estimats pobles de Catalunya, només cal pensar en l’àvia, en la mare, en la sogra, i aleshores veig el ben servit que deu estar Sant Pere. Bé, són els meus pensaments…

L'Elna fa tres anys

És la filla petita del meu nebot Ricard. És una criatura que ens té el cor robat, amb una sublimitat primària que ens emociona a cada instant, és molt natural i espontània i t’explica la seva realitat com si et conegués de tota la vida... te la menjaries sense patates. Li hem portat un parell de regals perquè puguin jugar les dues germanes, ja que l’Arlet també una preciositat de criatura i la podrà ajudar una mica. Ha estat maco de veure la família reunida, això sempre és un plaer…

Canícula

Un bon dia i un cafè amb sol, calor de veritat, allò que en diuen canícula, alguns fins i tot es fan el cafè amb gel, no ho he entès mai però és respectable, en aquests dies sempre et ve de gust prendre algun refresc. Hi ha una advertència de calor nocturna, cal hidratar-se bé i tenir la dutxa ben a punt, passejar per l’ombra i parar en algun bar amb aire condicionat, beure aigua, i potser millor fer la passejada per a la tarda quan minva el sol i es pot circular molt millor…

Una realitat indiscutible

Un amor d’estiu vol recuperar la primavera, assaborir com maduren els brots verds, veure i viure la inocencia pura de la realitat del cor. L’amor és recrea en la tardor, després de viure les eufòries de la tan preuada joventut, ara el seny et fa gaudir de la pau en pau i a dos, profundament a dos. L'amor d'hivern és com una proclama de tot plegat. Sembla que tu i jo som una realitat que persisteix... i és indiscutible.

Un escriptor al meu banc

A un dels bancs que hi ha davant del pavelló poliesportiu del Serrallo hi ha un senyor assegut, és un senyor gran, d'aquests que em semblen més grans que jo, està prenen notes amb llapis a un quadern una mica atrotinat i amb fulls solts. Em comenta que pren notes d’allò que observa pel seu entorn i jo li comento que també ho faig, però no ens hem volgut averiguar res més, ell estava inspirat i no parava d'escriure i jo ho he respectat, faltaria més. Feia bona pinta, pinta d’escriptor…

Temps de Jocs Olímpics

M’encanten gairebé tots els esports i quan n’hi ha tants i tan variats, i que tots es poden veure per la tele, doncs no dono l’abast i em veig una mica superat. Hauré de fer un ordre de prioritats i, dintre d’uns límits racionals, veure el que pugui i gaudir-ho com cal. Futbol masculí i femení, algun partit de handbol i de bàsquet, ciclisme, boxa, atletisme, sobretot les curses clàssiques, bé, tot el que pugui, sense passar-me. Jocs Olímpics…

Entrepà petit

He tornat a recuperar l’entrepà de l’esmorzar, abans era sempre de tonyina i de mida mitjana, ara és una mini flauta, però cada dia me’l fa d’una vianda diferent: fuet, formatge, pernil, pernil dolç, tonyina i els dimecres sempre me’l fa de truita a la francesa. Per beure un aigua natural i, per acabar de complaure el cos, un cafè curt, carregat i amb sacarina, que moltes vegades en són dos per deferència del nostre bon amic del bar Hola, ola. Penso que el cos s'acostuma a tot, fins i tot a una manera de menjar i beure més sana i racional i, a més, ho agraeix amb salut i en sentir-se més lleuger i sobretot més satisfet per fer el que cal…

Un viatge amb la lluna

Si vens amb mi, farem un viatge amb la lluna i anirem per les platges que, com ja explicava als meus alumnes, ens fan de frigorífic a l’estiu. Ens aproparem al poble on la gent gairebé mai fa vacances, potser és reserva uns dies per a les festes d’agost i prou. Abans fins i tot s’avançava la sega de l’arròs i la gent es quedava sense festes, o almenys les passaven amb preocupacions i treball…

Cartes d'amor

En el meu somni et vaig escriure una carta… Sempre m’ha fet il·lusió escriure cartes, són com una recopilació meditada i madura d’un estat d’ànim que va fluint en cada lletra fins quedar gairebé satisfet, perquè tot allò que volies expressar ha quedat clar i net i, fins i tot, ben redactat i a l’abast de la teva sensibilitat, que crec conèixer força bé. Escriure una carta… ara això ja no s’estila, és passat de moda, com molts aspectes romàntics de la nostra existència, una pena. Ara tot és imminent, en viu, en directe…

Un tot per tu

Per tu voldria un cel de plata,

amb un sol que faci palesa

la meravella de la creació

i la mostri i la proclami vestida…

dels millors colors de primavera.

Ja ho saps que, amb tu, 

m'agrada anar de la mà i poc a poc, 

perquè nosaltres mai anem enlloc, 

ja hem arribat, ja ens tenim. 

i, aleshores, ja ho tenim tot, 

però jo sempre vull un tot millor per tu, 

un tot que sigui a la teva alçada, 

única, sublim…

 

Sant Jaume

Recordo, de jove, passar amb la barca a l’altra part del riu Ebre per anar a les festes majors de Sant Jaume. El 25 de juliol era una data assenyalada per anar a veure el partit de futbol que solía jugar contra La Cava, anar al ball on també solia venir algun cantant famós o alguna bona orquestra i, com no, anar a berenar a casa d’una senyora del poble que feia el millor estofat de vedella de la comarca. Algun cop vam passar el riu nedant, érem molt joves, ara possiblement em faria molta por…

L'estel del record

L’oblit camina lent, potser mai arribarà a realitzar-se del tot, a cops s'aviva amb la llum d’un estel i es para, s’atura qualsevol mena de lentitud, mai s’oblida del tot, sempre hi ha moments irrepetibles on les arrels naturals de la innocència més primària fa que es perpetuï en el subconscient per sempre més. Diuen que el temps tot ho madura, però sempre hi ha aquells brots verds que romanen, doncs així, reviuen a la llum de l’estel del record…

Mestres

Avui he pensat en l’impacte que els mestres podem causar en els nostres alumnes i  també amb les seves famílies. “El meu pare m’ha dit que vostè és un home savi, i que m’estigui prop seu tot el que pugui”... això m’ho va dir un nen, que no era de la meva classe, durant una excursió del cicle mitjà de Primària. Després va resultar que el pare sí que havia estat alumne meu i, pel que sembla, va quedar molt impressionat. També deu haver algun cas de la meva trajectòria professional on l’experiència viscuda per algun alumne meu no deu ser tan edificant i, aleshores, n’hi ha per sentir-se molt malament, tot i que no és fàcil contentar tothom…

En Pere i l'Ayla

Ha vingut el nostre fill i la seva gosseta Ayla, que ara té un parell de mesos i escaig, perquè li han de posar la segona vacunar i llavors ja podrà moure's amb més llibertat. En Pere està molt content perquè la cadelleta està molt desperta i és molt divertida, no para quieta i ho mossega tot amb unes dentetes que ja comencen a punxar com cal. L’Ayla menja amb una voracitat que impressiona i es veu créixer dia a dia. Ara el nostre fill ja ha començat a ensenyar-li coses, per exemple ja sap que ha de seure abans que li doni algun premi. La situació promet molt…

Amb tu pertot arreu

Anar amb tu pertot arreu i romandre palplantats al mig del bosc contemplant el vol dels esquirols, en plena i sana juguesca entre pins pinyoners. I no diguem per la vora del riu i veure com salten les llisses mostrant, sembla, un gran plaer per la visita. Veure els ànecs i els flamencs i els camallargs i tots els verds del món que et mostren els arrossars és la visió espectacular de la meravella de la creació…

Menjo gelats a l'hivern

No, els núvols no ploren gaire per aquests indrets, la xafogor ve més aviat de la humitat, per la proximitat de l’aigua. Vaig per l’ombra i el sol, el meu color és d’un sol i ombra, com aquella beguda que bevien els senyors grans del meu poble. M’agrada que refresqui, la incursió d’algun dia tempestuós, d’aquells escapats dels inferns, et fa viure grans moments. Jo menjo gelats a l'hivern…

Voldria ser...

Voldria ser aquella veu que t'agrada escoltar,

aquella música que tant complementa la teva pau. 

Voldria ser l’escalfor que atempera el teu esperit, 

aquell aire fresc de la matinada que t’acarona 

i t’arrenca els primers somriures al despertar. 

Voldria ser la primera mà sobre la teva mà, 

el primer petó amb sabor del primer cafè compartit. 

Voldria aconseguir tot allò que cal fer bé 

per seguir anant amb tu per la vida 

i fer-ho per sempre més, fins al final…

 

La veu de la consciència

Poques vegades hi ha veus que superen la pau del silenci. Sovint agraeixo que tu, aquell o el de més enllà, calli i em regali el seu silenci que, juntament amb el meu, fan una extensió de la pau que arriba plenament al cor. També hi ha, però, aquella veu per la qual val molt la pena que el silenci es trenqui, és aquella veu tan sana que sembla la de la consciència pròpia…

Sant diumenge

En baixar al carrer, un airet m’acarona deliciosament. Mentre espero el bus, observo expectant el vol de les fulles del plataner que ja romanen al terra marronoses. A l’ombra s’està força bé, al sol encara fa xafogor, és molt desagradable. A casa ens cal l’aire condicionat, però per la finestra veig que els tendals del veïnat es mouen amb una certa gràcia. L'airet ja és una mica vent, no és molt fort però si que refresca una mica. És diumenge, sant diumenge…

Quan l'ànima somriu...

Aquell somriure preparat, predisposat, assajat, falç, estudiat, a punt per l’ocasió, contrasta amb aquell que ve de l’ànima feliç, que ho transmet al cor sencer i sincer i, aleshores, és el cos sencer qui somriu. El somriure, aquest somriure, té el color del sol i, com sempre dic, és el color natural de la vida, la vida en el seu concepte més net, pur i natural, gens sofisticat. Quan l’ànima somriu de felicitat, tot el nostre cos n’és ben regat…

Si vens a Deltebre...

Doncs, si vens a Deltebre et parlaré del sol d’agost,

de les platges on es formen petites dunes, 

on les parelles poden mantenir la seva intimitat. 

També t’ensenyaré la meravella verda del paisatge 

i podràs gaudir de les festes majors 

que, per arrels i tradició, són úniques i molt especials. 

Si vens a Deltebre, anirem de la mà per la vora del riu 

i l’Ebre et farà un petó de pau…

 

La lluna i el plaer de ser a casa

I en arribar a casa, a Tarragona, la taula, la finestra prop i aviat la lluna suposo, que vindrà eufòrica ja que avui el sol s’ha passat tres pobles en la seva condició d’estrella total. Aquesta nit xerrarem una mica, suposo que m’explicarà allò de què la gent, quan fa tanta calor, pren banys de lluna, que diuen que també proporciona un bronzejat espectacular. Bé, aquests dies gaudiré del plaer de ser a casa, amb la super Teresa, gaudint d'ella i de l’aire condicionat a molt bona marxa…

Uns grans pares

No, mai he tingut una llàntia i, per tant, mai se’m ha aparegut el geni per oferir-me gràcies i fortunes variades, però el que si he tingut ha estat una família, uns pares sobretot, que m’han ensenyat a comprendre, des de ben aviat, que havia d’estar ben preparat per a guanyar-me la vida, això sí, sempre de forma honrada. Els pares em parlaven de llaurar-me un futur com a conseqüència d’un present basat en l’esforç i la preparació. Dintre de les seves possibilitats, sempre em van ajudar amb tot el cor...

Un llop de mar

Potser tingui ànima de mariner i m’agrada el vi negre i el seitó, i fins i tot vaig tenir una pipa que, juntament amb la barba blanca, feia la foto de la cançó del mariner: “Amb setanta anys a l’esquena, la pipa sempre a flor de llavi, contemplant la nit serena, vora la mar és passeja un avi…” No, mai he tingut cap relació en allò tan respectable que en diuen un llop  de mar, només una gran admiració, total…

Un món complicat

Els paranys, els fraus, els robatoris, són a l’ordre del dia. Cada dia rebem trucades de telèfon que pretenen vendre’t qualsevol mena de cosa i que es passen pel folre la prohibició d’aquestes tretes per vendre… Això si no fan el que ens han fet avui que hem rebut una trucada amb veu gravada dient que ens havien tocat 800 euros i ens demanaven les dades bancàries per poder ingressar els cèntims. Bé, cal estar molt despert ja que si et confies una mica ja te l'han colada de mala manera. Vivim un món molt complicat, amb gent de tota mena que no té per norma el ser honrat…

Seguim a Deltebre

Seguim gaudint del poble i la família, avui intentaré cercar a les altres nenes de la família, Tessa, Arlet i Elna, a Rafelet i a la Titi, als Ricards i l’Ainoha. El sopar amb la família de la Teresa ha estat espectacular, la brasa recent feta no té preu i si les viandes són autèntiques i del poble tampoc, fins i tot em vaig menjar una baldana  (botifarra d’arròs) juntament amb tres o quatre costelletes de xai. Vaig comprar un parell d'ampolles d’un vi negre del Montsant de 14º que li esqueia molt bé. Com sempre el millor ha estat gaudir de la família en pau i bé…

No, però sí!!

En Pere, el nostre fill, i jo sembla que no estem massa al dia d’allò que caldria menjar en aquest cop de calor que fa avui. Som a Deltebre i ahir la Teresa ens va preguntar que voldríem dinar avui i el Pere va respondre “coses de mama”, com per exemple “calent”, és a dir, col, arròs i fesols, la qual cosa a mi em va semblar perfecte i vaig confirmar el desig de viva veu. Després, analitzant tots els conceptes d’arrel familiar entranyable i definitiva, em va semblar que ho gaudiríem, no en tinc cap dubte, això sí, el deixarem gelar una mica i posarem l'aire condicionat a tota pastilla…

Des de Deltebre

Diuen els meteoròlegs que potser arribarem aquests dies a un dels punts més elevats de calor de l’estiu, tot i que jo penso que el mes d’agost també sol tenir cops amagats. Bé, nosaltres passarem aquests dies a Deltebre, al poble, ara verd, un verd intens, que proclama una panoràmica d’una bellesa que impressiona. Veure la família, retrobar-se amb els veïns i amb algun amic que encara ens queda, sempre és un plaer. Entrar a la casa on vaig créixer, és reviure tota la infantesa, plena de joia, amb els pares, els avis, família tota, amics de nen i de sempre…

Allò del xai a la brasa

Farem brasa, faran evidentment, farà la cunyada, i amb aquesta calor és una mala passada, però una rostida a Deltebre, a casa, amb viandes del poble i amb una carn de xai que és especialment bona no té preu, encara que caldrà fer-li una sonada reverència. Procurarem tenir un vi negre adient i alguna cosa de postre que sigui refrescant i natural i, tot i que sigui un sopar, farem un bon cafè, un dia és un dia i si ens saltem una mica la dieta, només una mica, no passa res, la família s’ho val. Demà tornarem a les amanides variades, la planxa sense greix i la fruita…

Un clotet a cada galta

Tenia un petit clot a cada galta que, en el seu somriure permanent, se li dibuixava divertit i molt atractiu, la seva cara irradiaba una felicitat innata que sempre semblava donar vida a tothom. Ella no feia res d’especial, era el seu comportament de cada dia, natural, com el seu color, on el sol havia fet totes les meravelles que la creació pot edificar. Sempre penso en les pomes de muntanya, o en les cireres, ella era pura primavera, o una gràcia beneïda de tot temps, ella era un sortidor, tot un bé de Déu…

La lluna i el sol

Somio amb el resplandor del sol i de la lluna, amb els seus colors encesos de llum, fin i tot faig una mirada precisa i m’extasio contemplant la bellesa lluminosa de la nit, on també participen els estels voladors. La presència més ferma del sol “ditxós”, com diria la meva àvia, llum que fa del dia un conjunt de meravelloses belleses de colors. La llum és la claredat que ens permet de veure els objectes, ens feien estudiar, i jo somio amb tota la resplendor de la lluna i el sol, com a senyors del dia i la nit. El sol i la lluna amb llum del sol totpoderós…

Vessa felicitat

Aquell somriure fi, dolç, que va dels llavis als ulls,

i vessa tota mena de felicitat…

que impressiona i contamina, que penetra amb suavitat,

com una fragància natural d’un bosc de muntanya, 

vora mar, mar d’aquí, nostre mar, mar Mediterrani. 

Aquells ulls que també saben mirar,

d’aquella manera que en diuen amb bons ulls, 

aquells llavis que expressen de bona veu, 

la sublim proclamació de la sensibilitat…

Futbol a la plaça

Els nens de la plaça fan el seu partit de futbol, són de segon de Primària, potser algun de tercer, i juguen amb aquella fe tan infantil i natural que a mi em té el cor guanyat des de sempre. Un ha fet un bon gol amb l’esquerra, que solen ser més vistosos, els amics el feliciten i ell treu pit, tot i que va dient… “no m’ho crec, encara no m’ho crec”. S’ho passen bé, és una edat meravellosa, ho viuen tot amb molta intensitat i ho aprofiten com cal, sí senyor!

Posar palla al niu

Posar palla al niu, deia un bon amic meu… i a mi m’encanta veure com les tórtores i els coloms van a la recerca d'alguna branqueta petita dels arbres de la plaça per a fer el niu on pondran els ous i tindran els seus colomins i cries de tórtora. Avui estava assegut en un banc, descansant una mica, ja que venia de fer una hora i mitja de passeig, i he vist una tórtora fent viatges fins un arbre proper, sempre amb alguna cosa al bec, ara una fulleta seca, ara una branqueta, fent un bon i segur niu…

Bicicleta estàtica

Continuo fent la mitja hora de bicicleta estàtica cada dia, la qual cosa em representa uns trenta cardios i no és que faci un gran esforç perquè jo vaig al meu ritme, sense perdre detall de tot allò que passa al meu entorn i, com sempre vaig a la mateixa hora, sempre sol passar la mateixa gent que van a la piscina o al pavelló poliesportiu del Serrallo, o simplement a comprar a un super que es aquí prop. També algunes parelles de gent gran que, quan cau la tarda i no fa tanta calor, surten a fer un tomb o a prendre alguna cosa als bar de vora mar, a la fresca…

Somiar prop del mar

I, si et toca somiar, és millor fer-ho prop del mar d’hivern, on el mar és també més fred i mogut, l’olor és molt més natural i el somni s’escampa per les roses blanques d’escuma i surfeja per les ones, i marxa a jugar amb les sirenes… Potser el somni puja a les espatlles d’un dofí i, aleshores, tots plegats tenen la mobilitat màgica dels ballarins xinesos i tots ja poden gaudir fins allà on arribi tota la sublim imaginació, que només desperta la realitat…

Graellada de verdures

Tot i la calor, a l’ombra corre una mica d’aire i s’està força bé. Hem dinat a una terrassa del centre i ens hem menjat una molt bona graellada de verdures, potser massa regada d’oli para el meu gust, però prou generosa i ben feta, saborosa i ben cuita. De segon ens hem regalat uns calamarcets a la planxa, amb un pebrot verd, uns tomacons i una muntanya de patates fregides de casa, que feien tot el goig del món i que, evidentment, no ens hem menjat…

La vida tal com és

Un ja té l’edat per callar, o no… diria que sóc la veu palplantada de la consciencia que va dient tal com li raja i quan no raja calla o fa que no ragi perquè no val la pena en algun escenari inconscient. Sovint un es creu que ja està curat d’espants i és que els anys i les experiències viscudes et fan veure la vida tal com és, ni menys ni més…

Un bategar feliç

Sempre recordo aquella primera vegada que hi ha per a tot… aquell primer gol amb el cap, tot i que jo no no era massa alt, el dia de la primera comunió, els sants i els aniversaris, els bons resultats dels exàmens, el primer dia de classe com a professor, el dia que vaig redescobrir a la Teresa, el dia del casament, el dia del naixement del nostre fill, els viatges que ens feien molta il·lusió i hem pogut realitzar, i el dia a dia, la convivència familiar que tant agraeixo i que cada dia és com el primer, un bategar feliç…

Sóc agraït...

Sóc amic de la lluna, de la finestra i del silenci. Estimo el meu racó de pensar, allà en aquella roca, que també estima el mar com jo. Em plau accelerar la matinada i acudir a la platja per veure la sortida del sol. Sento una gran felicitat quan escolto la música del despertador que em regala un nou dia per poder gaudir de la vida. Gaudeixo de la pau interior i procuro ser molt agraït, molt!!

Molt, molt eixerida...

Parlo de la gosseta del Pere, l’Ayla, durant el dia roman sola a casa, tot i que el meu fill la vigila amb la webcam i a l’hora d’esmorzar a la feina no es pot aguantar i la va a veure i xerrar i fer-la moure una mica. Avui ens ha enviat un parell de gravacions on demostra que, tot i ser un nadó, és molt eixerida i entremaliada i ja té unes dentetes que punxen molt i pot menjar-se el pinso sense cap problema. Comença el procés educatiu, ara tindrà una bona feina, però és allò de què si et ve de gust no costa tant…

Anirem de la mà

Sí, ja fa algun temps que no anem enlloc i em fa gràcia de pensar en les nostres sortides, lliures i de la mà, cercant l’encant d’algun poble petit, a ser possible de muntanya, i en trobar-nos amb la típica senyora del poble, ferma, natural i autèntica, preguntar-li per les coses que es poden visitar i, sobretot, aquella pregunta màgica que sempre els hi faig sempre: quin és el menjar típic d’aquest poble i si hi ha algun lloc on el podem gaudir…

En acabar el dia...

La nit, el silenci, la solitud, la reflexió, el recolliment… Sovint ho recordo, i encara ho faig, allò de fer una petita meditació al cap de la jornada per veure com ha anat el dia. Això era força interessant per esbrinar les meves actuacions amb els alumnes, amb la intenció de poder millorar les meves formes d’ajudar-los. Ara, en algun moment, també analitzo les meves jornades tot i cercant la manera de fer el que em dona el gust i la gana, però tenint ben clar allò de no molestar a ningú mai…

Penso en tu

Penso en aquells ulls que no saben plorar,

en aquells llavis de somriure permanent

…que sovint traslladen als ulls. 

Penso en aquella actitud de mirada dolça i tendra, 

en aquell posat tranquil de pau i bé, tan primari i natural,

com a portador de la primaveral bellesa d’un cirerer 

amb tota la profunditat intensa del color.

Penso, penso en tu sovint, i no, no em costa gens, 

tu sempre ets prop meu, al costat, a tocar…

 

La meva mirada

La meva mirada s’escapava, la cercava,

era un fet gairebé automàtic, 

però em marxava sempre en aquella direcció 

que semblava marcada des del cor 

amb una fletxa d’una sola i obligada direcció. 

La meva mirada, evidentment, 

no tenia més ulls que no fossin per a ella, 

ella era el centre d’atenció del meu cor, 

la diana perfecta, el centre d’atracció, 

ella era la propietària total de la meva mirada, 

ella era, sobretot, l’aliment més preuat del cor…

 

Es diu Ayla

Aquest és el nom de la nova gosseta d’en Pere, té un mes i mig i,, com podeu veure a la foto, és l’animaló més bonic en què un pot somiar. El nom l’ha triat el meu fill, és un nom d’origen turc que significa resplandor de lluna, també hi ha una pel·lícula que es diu “Ayla, filla de la guerra”. Bé, és un nadó però ja va menjant el seu pinso i també l’hem vist veure aigua i, fins i tot, ha fet unes gotes de pipí  i també una mica de caca. La carona ens recorda a la Lucca, que mai oblidarem, ella tenia 3 mesos i estava més refeta, però és també molt agraciada i mou la cua amb gràcia…

Sant dilluns

Dilluns de pluja i trons i fins i tot una mica d’aparell elèctric, per fer aquells llumets que de petit tan m’agradaven i que ara em tenen el cor una mica arronsat. Dilluns plujós, caldrà romandre a casa i variar una mica allò que fem cada dia, potser baixarem al bar que hi ha sota casa i, després, dia de pis, on ja tenim la pràctica del confinament…

Meravellosa Tarragona

La meva ciutat té el seu encant, els que som d’aquí anem a tocar ferro, allá al balcó del Mediterrani, i la panoràmica és espectacular. Però si fas un tomb per la part alta, la veus atapeïda de gent d’arreu del món, en diferents grups, cadascú amb el seu guia que els fa totes les explicacions pertinents de la Tarragona romana i amb la seva llengua, la qual cosa fa que la ciutat sigui un centre molt atractiu i turístic, un lloc meravellós, precios de veure...