Les nostres mares...

Estic llegint “Les nostres mares”, de la Gemma Ruiz Palà, que és el premi Sant Jordi 2022. Què somiava fer la meva mare? Fos el que fos, segurament és va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d'aquesta novel.la, marcades durant la dictadura, no les deixen desplegar el seu talent, però elles plantaran cara i no s'acoquinen de res ni ningú. “Les nostres mares” vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Després de llegir aquest llibre te n'adones que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares. Recomano aquest llibre, és llegeix molt bé, molt edificant…

Temps amb als fills

De mestre ho solia reclamar als pares dels meus alumnes, procurava explicar el millor que podía que aquest temps i aquesta presència són molt importants per als seus fills. Bé, era una reflexió que solia fer, sobretot a aquells pares que em deien que ells tenien que treballar moltes hores perquè als seus fills no els manqués res de tot allò que a ells els va mancar. Ara, quan veig algun pare que quan ve a cercar al seu fill a l'escola es queda a jugar una bona estona, m'emociona i ho veig un encert. Res pot substituir aquestes estones dels pares amb els seus fills… 

Avui, ciutat...

He pujat al bus 22, que l'agafo al peu de casa, i he anat fins a Pau Casals. D'allí, i ja caminant per la Rambla, he fet allò que la gent de Tarragona diuen anar a tocar ferro, al Balcó la panoràmica és espectacular, he vist fins a 12 vaixells a l'espera o l'ordre, com diuen els experts, per entrar al port. He baixat per la rampa fins l'estació del tren, on faig parada de descans, i pel carrer Reial cap a casa. Total uns 5 km, que està prou bé…

Mengem conill

Nosaltres, almenys un cop a la setmana mengem conill, en un principi l'associem en fer un arròs, que per a mi és dels millors, però la Teresa avui l'ha fet amb xampinyons, amb una salseta molt agradable de menjar, i fins i tot ha posat una muntanyeta d'arròs basmati, per allò de la nostra associació gairebé primària de l'arròs amb el conill. Bé, sigui com sigui el conill sempre el trobo molt bo, m'encanta també amb ceba i tomàquet… 

Els sorolls

A cops m'assec per recuperar una mica de cames, però els sorolls em treuen la pau del descans. Cotxes, camions, alguna moto d'aquestes que sempre porten massa pressa… però quan escolto el pas d'un tren és diferent, em fa pensar en l'estació, que em sembla un escenari on hi ha munió de vides que semblen començar, que semblen acabar o, fins i tot, que tenen una continuïtat esperançada... 

Calamarsets amb ceba

Solsir vol dir coure un aliment amb poc suc i a foc lent, fins a que quedi ben cuit i sense gaire suc. Tot això bé a conte, perquè la Teresa ha fet uns calamarsets petits amb ceba i diria que ho ha fet amb aquest sistema, els calamars han quedat molt ben cuits i la ceba ha quedat només amb l'oli. És un plat que és espectacular de bo, el problema és que s'ha de menjar molt de pa i nosaltres, que generalment no en comprem, aquest dia ens passem. Però bé, algun cop, no molt sovint, ens fem un homenatge… 

De cor a cor

Hom sap que jo no arranco flors, però sóc molt capaç de regalar un jardí, si més no, d’acompanyar l'amor a fer un tomb per la naturalitat florida d'un bosc de maig. Hom sap que hi ha paraules que se les emporta el vent… Per molt poètiques i estudiades que estiguin, si l'autor no ha sucat al cor la seva ploma per a escriure, no ha utilitzat la línia directa del que batega al compàs de la veritat, aleshores ja ho pot fer bonic, només la veritat roman i arriba directa, espontània, divina, sublim… de cor a cor. 

Coses de tardor

Les fulles seques que rodolen és van amuntegant per les cantonades. El riu Francolí continua sec i blanquinós, com si li haguessin posat un bany de sal del mar proper. La tardor comença amb temperatures d'estiu i jo recordo que a l'escola celebràvem la castanyada en mànigues de camisa. Aviat temps de moniatos i castanyes, pastissets de cabell d'àngel i panellets... 

Som a la tardor

Sembla que tindrem una setmana amb temperatures elevades, però ja es comencen a veure rovellons, encara que no massa i a preus d'or, i a mi només de pensar-hi se'm fa la boca aigua. Una bona rostida de rovellons a la brasa, amb una mica d'all i julivert i un bon raig d'oli d'oliva, és espectacular, sobretot si ho acompanyes amb un bon tall de llonganissa de confiança, com la de la carnisseria del meu barri, i un vinet negre evidentment… 

Col arrissada

Feia dies que no veia enlloc col arrissada per poder fer calent (col, arròs i fesols). Avui, per fi, n'he trobat una i la Teresa me'n farà tal com ella ho fa, ben carregadet de col i amb quatre fesols, avui posarà un parell de galtes de porc, que donen molt bon sabor, tot i que a mi el que més m'agrada és aquell que fa amb cua de porc. Sempre em fa molta il·lusió aquest tipus de menjar, típic de les nostres terres, i ara que no fa tanta calor ho gaudirem com cal, com fem sempre. Festa grossa, fem calent!! 

Fluye el amor

Fluye el amor por mis alrededores, me sonríen las flores agradecidas por el buen trato, la gente se acuerda de mí, todos muy atentos y generosos, la familia me es cercana y los amigos, compañeros y ex alumnos, me demuestran su cariño y agradecimiento. Una alumna me ha emocionado recordando que la ayudé mucho en su timidez y ahora es pedagoga. Fluye el amor por mis amadas proximidades… 

Celebració al restaurant Xaloc

Ha vingut el nostre fill i hem anat a dinar al restaurant Xaloc, al Serrallo. Hem fet un àpat espectacular, com sempre hem menjat el seitó fregit amb farina de cigrons, que és una meravella de bo, hem provat també la sípia al Chartreuse, amb ceba i tot, rebona, i de plat principal i un regal per als sentits, un llenguado cadascú. No hem fet postre, només un cafè curt, el vi ha estat un Viña Esmeralda, fresc, prou bo, tot i que jo sóc més de vi negre, però amb peix toca blanc…

77 anys

Sóc aquell senyor que s'ha fet gran, gairebé sense voler, i que camina per la vida amb la lentitud pròpia d'aquell que té temps per a observar, per a parlar i fins i tot per a escriure i descriure allò que veu, pensa o imagina. Sóc un senyor del dia 24 de setembre de 1946, és a dir, demà diumenge faré 77 anys. És allò del seny que se li suposa, el magatzem d'experiències i la barba blanca, com aquella estampa que tant admirava des de nen. Bé, el bròquil és a punt, però encara no s'acaba i crec que li costarà molt acomiadar-se de tanta bondat en la meva proximitat… 

Petits plaers de les begudes

El cafè curt, ristretto, la xocolata, tant en rajola com desfeta, el vi negre català, Priorat, Montsant, Terra Alta…, el conyac, Magno, Carlos l, Independència; la cervesa Damm, Àguila, el vermut de Batea, Reus, la llet de pot, condensada la Lechera, per exemple, les infusions de tota mena i aroma, l'aigua amb gas i llimona, l'orxata de xufla valenciana, els granissats de cafè o fruites, la llet merengada… Tot plegat són petits plaers de les begudes, aquests i d'altres per a tots els gustos… 

Gran mestre

Són gairebé les dotze del migdia, torno del meu passeig de cada matí, passo pel pati de l'escola del Serrallo, uns nens de tercer de Primària fan una classe d'educació física, m'aturo evidentment, el mestre ho fa genial, fan una mica de cursa contínua, però a cada toc del seu xiulet, van a la gatzoneta, fan el cavallet, salten a peus junts i fins i tot fan l'orangutan, és a dir que caminen de mans i peus a terra. Molt bé, molt d'ordre i, sobretot, un silenci gairebé impropi d'aquesta edat. Repeteixo, gran mestre!! 

El pati de casa

Palplantat al mig de l'era, recordo el pati de casa de quan jo era petit… Em feia gràcia que alguns animals anaven solts, algun tenia el seu espai, un paller on podien les gallines i, fins i tot, algunes és posaven lloques, el porc que matàvem per a casa i els pernils que posàvem amb sal i uns sacs d'arròs per fer pes, un parell d'oques molt cridaneres, alguna muda, alguna ànega, algun collverd preciós, elegant…

Festes de Santa Tecla

Són festes de Santa Tecla, hi ha diferents actes propis de la celebració de la patrona de Tarragona. Avui faré esmorzar de diumenge, un cafè amb llet i un parell o tres de llagostins, que cada cop els trobo més bons, són com els croissants, però de més qualitat. Per dinar tocar fer una “xinadeta”, encomanarem menjar xinès i així tindrem el dinar i el sopar cobert. Avui els culers estem contents, molt satisfets pel joc del Barça, juga fàcil, goleja i té molt bon nivell per a les alçades de temporada que som, si la cosa continua així gaudirem molt. El Girona també ho fa molt bé, genial…

M'encanten els gossos

Al bar “Hola, ola”, on esmorzem gairebé cada dia, deixen entrar als clients amb el seu gos, la qual cosa fa que nosaltres també ens familiaritzem amb els més habituals. Els amos del bar ja els tenen preparada alguna llaminadura, fins i tot algun trosset de pernil dolç, i els gossos quan arriben ja marxen directament cap a la barra per a ser premiats i acaronats, mentre la resta observem amb un bon somriure el tracte que reben. Està clar que a tots els clients ens agraden els gossos, si no no podria ser tot això… 

Ortigues de mar

A Deltebre el més habitual és fer les ortigues de mar en un suquet, no pas fregides com les fan a la majoria de restaurants de la costa. Les nostres àvies, totes grans cuineres elles, les solien fer en un suquet amb alls tendres i julivert, gairebé idèntic al que feien amb les angules, que normalment tampoc les trobaràs als restaurants, a no ser que siguin fregides amb alls… 

Me pondré al día

Buscaré en los ríos que enriquecen las lluvias y mejoran los ánimos, 

como un viento a favor, con buen mensaje de prosperidad. 

Me fijaré en el canto de un jilguero que proclama felicidad, 

repartiéndose regalos musicales de otro nivel. 

Estaré expectante ante la salida del sol porque el amanecer… 

siempre lleva implícito un canto de vida y esperanza, 

y me subiré a su carro para hacer de la esperanza una realidad mejorada. 

Y como no, me pondré al día, contemplando la maravillosa luz de tus ojos.

Siempre una delicia

Camino más o menos ágil por el puerto del Serrallo, hay yates nuevos, preciosos, relucientes, grandes, de personas muy pudientes, ricos vamos… También está el buque escuela, o así me gusta llamarlo porque así me lo parece dado el espectáculo que se me da a contemplar viendo a los marineros de prácticas. Siempre es una delicia el paseo por el puerto, la gente pasea o va por el carril bici, todos a su ritmo placentero.

Sopes de farigola

Aquella imatge de l'àvia a la cuina preparant unes sopes de farigola… un plat, unes llesquetes de pa sec, tallades de forma molt prima, uns trossets d'all tendre, un bon raig d'oli d'oliva i un tomàquet petit rostit i perquè el plat sigui gairebé complet, hi posava un ou cru, tot disposat per ser escaldat amb l'aigua que ja ha bullit una mica amb la farigola. Bé, records de l'àvia i de la mare, que feien meravelles a la seva cuina sana… 

Recordant la mare

La mare calla i somriu, no sé ben bé si em regala un silenci o somriu d'aprovació. La mare… quanta prudència, quanta bondat, quanta capacitat per estar sempre prop i al peu del canó. La mare, quin sisè sentit per a saber, sense veurem, tot allò que jo feia o podia fer i, amb un automatisme gairebé sobrenatural, em donava el consell adequat, l'ànim precís, el recolzament necessari, propi per a cada situació. La mare, la meva mare, sempre un plaer total i un agraïment immens recordar-la… 

Competitivitat

Observo el pati de l'escola del Serrallo… dos nens s'empenyen, mesuren les seves forces, quan ja tenen consciència del seu equilibri, deixen de fer-ho, continuen jugant, ara corren, els mateixos nens fan una nena de cursa on tornen a posar a prova la seva rapidesa i competitivitat. I jo em pregunto sovint per què hi ha d'haver sempre, gairebé en totes les coses, vencedors i vençuts, no n'hi ha prou amb la sana intenció de fer-ho bé? 

Torna la lliga

Aquest cap de setmana torna la lliga de futbol. Per començar, se m'ha carregat la migdiada, he vist el Bilbao-Cádiz de les dues de la tarda i, a continuació, he gaudit d'un València-Atlético de Madrid, on el València m'ha sorprès amb un partit molt seriós i ha golejat als matalassers de forma merescuda. El meu Barça juga a les nou del vespre, a casa, amb el Betis que sempre sol fer bon futbol, aleshores espero veure un molt bon espectacle esportiu, si a més a més guanyem, la jornada serà molt maca. Dilluns juga el Girona, ho fa a Granada, molta sort i molt bon partit també…

L'afinitat més preuada

L'amor sembla arribar de forma natural, ho fa amb vaixell de vela, arribat sense pressa, com un fet ja consumat abans de manifestar-se. Sembla que tot estava escrit, planificat i madurat fins el més mínim detall. L'amor semblava ser allí i tu i jo en formaven part, potser sense saber-ho, poder fins i tot sense sentir-ho, però és allò que passa, una complicitat de somriures fa palesa l'afinitat més preuada. L'amor, bon i feliç amor!! 

Un arròs amb costella

Em rondava pel cap un arròs amb costella i li vaig comentar a la Teresa i avui dissabte ha estat el dia…  la meva cuinera de capçalera preferida, ha fet un arròs de costella, però a més a més, ha posat uns calamarserts i unes gambes pelades, fent de tot plegat un gran arròs que només la meva santa sap treure-li tota l'excel·lència. Bé, ha resultat molt bo però jo, per la propera vegada, vull provar un arròs només amb costella, que té un sabor molt especial, rebò… 

Observant la Diada

Vaig veure molta gent gran a la manifestació de la Diada, persones amb la samarreta, fins i tot dels altres anys, gent amb cadira de rodes que no s'ho volien perdre. També molta joventut amb estelades penjades al coll, fent cants de llibertat i ballant al so d'una tamborada, plens de sana energia i bon conviure. Vaig veure molta gent de pobles d'arreu de Catalunya, gent que es portava l'entrepà i els veies vivint una Diada festiva, amb tot l'entusiasme i tota la bona voluntat del seu pensament… 

Amb un bon somriure

Xivarri, música d'escola, nens que xisclen perquè no tenen massa més arguments per fer-se notar, d'altres pretenen marranejar per aconseguir que es faci la seva santa voluntat, n'hi ha que van a veure què passa, com va tot, i alguns fins i tot segueixen les normes al peu de la lletra. Cal tenir una mesura per a tots i totes i, amb un bon somriure, anar reconduint situacions. Treballar amb els nens és un regal diví total… 

Estelada

Ja tinc l'estelada feta… dintre d'una garrafa de 8 litres, amb taps de plàstic vermells i grocs i, coronant l'espectacle, un bon grapat de blaus. Cal dir que m'ha quedat una mica abstracte, però en opinió del meu fill, que és un artista, diu que s'entén molt bé i que és una bona creació. La Teresa, sempre més crítica ella, diu que sí, que molt abstracte i que cal una mica d'imaginació i, com d'això anem ben servits, doncs cap problema, bonica!! 

Bona nit a tothom!!

Ben sabut és que m'agrada mirar per la finestra, quan ja la nit és plenament fosca. Les finestres dels blocs veïns van perdent la llum de mica en mica, demà és dia de calçó vell, com diria la meva àvia. És la una del matí, ja no es veu cap pis amb llum, la plaça és buida, no passa ni un gat, només un tren trenca el silenci de la nit… És hora d'anar a dormir, demà més i millor, si més no és el meu desig. Bona nit a tothom!!

Uns i altres

Vull tancar els ulls i somiar amb una llibertat en pau. Vull veure un foc nou, amb encenalls nous, emprenedors, valents, que vagin de cara, per a que tothom pugui veure quin foc fa cadascú, o el que vol fer, perquè els focs diferents no porten enlloc. Dolgui a qui dolgui, encara hi ha uns i altres… els uns s'uneixen fàcilment, tots són uns, els altres no hi ha manera d'unir-se tot i ser, evidentment, els altres. Una pena!! 

Fes la festa grossa

Avui s'ha despertat un silenci que mai no hauria haver hagut de callar, ho ha fet ambientat amb l'aroma de les flors i ha estat com una excursió de la primavera, com una branca de la poesia més noble, on el sentiment i la veritat és fan un petó consentit confirmant la més meravellosa afinitat, mentre la pau i la coherència fan un aplaudiment amb les mans del cor. Avui s'ha despertat un silenci, avui és festa grossa a la meva ànima nova… 

11 de setembre

Diada Nacional de Catalunya… la Teresa i jo, amb la samarreta de la Via Fora que, segons m'he assabentat, ve de l'Edat Mitjana i és una frase que animava i cridava a defensar el país i les llibertats. Bé, aquesta samarreta és molt maca, a la part del darrera posa independència, ni ha també una mica de groc que a molts ens sona a llibertat. Ha estat un dia rodó, hem anat en tren fins a Sans i després hem pres possessió del carrer Tarragona, per on ha passat la branca que representava el País, hem dinat i hem gaudit de veure que hi ha moltíssima gent que pensa com nosaltres, molta gent de totes les edats i també munió d'estelades… 

Semblo un nen, però divertit...

A vegades penso que semblo un nen, m'emociono quan camino més de 6 km i en vaig set o vuit, perquè en suposa un esforç de superació que procuro vèncer cada dia. Amb els taps de plàstic també hi tinc una bona dedicació, el darrer invent és intentar omplir una garrafa de vuit litres amb taps grocs i vermells, ho faig sense cap ordre, tal com m'arriben, i els vaig remenant bé, la idea és que quan manqui poc per omplir, en posaré uns quants de blaus, com una mena d'estelada… 

Estornells

El temps passa, a vegades lent, a vegades ràpid, massa ràpid, però és un procés sense aturador. L'escola torna a ser viva, activa, el carrers ja són plens de fulles seques i els estornells ja omplen els arbres del nostre barri deixant escoltar un xivarri prou considerable. Sembla que les temperatures, al matí i al vespre, han afluixat una mica, la qual cosa cosa resulta molt agradable, tant per desplaçar-se als llocs que hagis de menester com per anar a fer un bon passeig i també és dorm molt millor… 

La nit

La nit és com la pantalla d'un cinema abans de que comenci la pel·lícula. M'agrada mirar per la finestra, una mica abans d'anar a dormir… Veig la lluna, que sembla que s'apropa per a explicar-me, a cau d'orella, històries de l'estiu. Les estrelles sempre em sonen a les ànimes dels éssers estimats que ja han traspassat i que vetllen pel nostre descans en pau… 

Barcelona

Pujar al metro i contemplar l'entorn, la gent va o ve de treballar, molts amb el mòbil a la mà, algú un llibre o la premsa, dos festegen, un dorm… Baixar a la següent parada, sense mirar on ets, entrar a fer un cafè a una terrassa, no val res, vull dir el cafè, però hi ha un bon observatori, la gent accelera el pas, sembla que cauen quatre gotes grosses, en un no res es neteja el carrer. Procuro assabentar-me on sóc, tornaré a casa, ho faré en bus, sóc a Barcelona, gran ciutat… 

Sardines a la planxa

Hem dinat força bé, de primer "salmorejo", amb uns encenalls de pernil, que ha resultat força bo, i de segon sardines a la planxa, mitja dotzena, petitetes, amb unes rodanxes de ceba, molt saborós tot plegat. Amb les sardines tinc un idil·li especial, me les menjo amb forquilla i ganivet, davant l'esglai dels meus amics pescadors i relacionats amb el mar que diuen que s'han de menjar amb els dits. Bé, el cas és que em surt prou bé, poso la forquilla clavada prop del cap i amb el ganivet trec fàcilment les dues parts, deixo l'espina neta i m'ho menjo molt bé i sense fer olor… de sardina. Bé, cadascú té la seva manera de gaudir de les nostres viandes… 

Calafat

Avui hem anat a esmorzar amb el cotxe, així després hem anat a conèixer Calafat que, tot i ser molt nomenat, no havíem estat mai. La Teresa tenia un descompte de 25 euros per aquella aplicació del Tenedor, total que després de fer un tomb per la urbanització i les seves precioses platges, hem fet cap al restaurant Les Veles. Hem dinat prou bé, bona gent, bon tracte, es nota que són prop del Delta i alguns productes són d'allí, com els musclos o les cloïsses. Bé, bonic lloc, un molt bon notable de nota… 

L'avi i el pare

El meu avi de part de pare era metge i un gran catòlic practicant, a més d'una extraordinària persona, sana i molt bona. El meu pare m'explicava que si anava a missa els diumenges, l'avi li donava un duro, que es veu que en aquell temps, era una bon propina. Bé, tot això ho explico perquè recordo un fet que em va fer molta gràcia, resulta que en plena missa, durant el sermó, Mossèn Felip va dir "Tenéis que saber que sois aves de paso"... i el meu pare no parava de dir "Somos, somos", i l'avi, un sant home ell, el va fer callar amb un somriure. Bé, records entranyables… 

Música en la poesía

 

Al poema le pondría música de bosque,

con finas gotas de lluvia tecleando en las hojas de los pinos, 

para que los sonidos agudos luzcan… 

con suma propiedad, abundancia y variedad de pájaros cantores,

silbidos de buena brisa por la arboleda.

Y esperaría a la noche para salir a gozar de la suavidad… 

con la que se interrumpe al silencio, una bruja buena, 

un hada, una musa risueña, un enano saltarín.

Mientras, un paseo de luciérnagas aclara

toda la inmensa belleza del maravilloso entorno…

Fruita del temps

M'encanta la fruita en general i les cireres i els préssecs en particular, m'agrada la fruita fresca del frigorífic, tot i que diuen que perd una mica de sabor. Sempre recordo els préssecs de Calanda, que tenen un sabor especialment bo, i les cireres, aquelles una mica més grosses, negres, una mica més dures i molt dolces. També, sobretot a l'estiu, sóc un amant dels melons cristians, com diem al meu poble del Delta de l'Ebre, i de les síndries, que són molt agradables de menjar i molt refrescants. Bé, la fruita sempre és molt sana i et ve de gust, sobretot a la calor de l'estiu… 

Primer dia de curs

La motxilla de penjar al coll, la caixeta de colors Alpino, la goma d'esborrar Milan, un llapis de color groc, pintat de groc vull dir, el puntax per fer punxa al llapis i als colors… Recordo l'olor dels llibres nous i la traça que tenia la meva mare per a folrar-los i que després me'n va ensenyar a mi. Recordo també els meus primers mestres, sobretot a Don Santiago Candela, que em va preparar per a fer l'ingrés al batxillerat i vam anar a examinar-me lliure a l'institut de Tortosa. Avui primer dia de curs a Infantil i Primària, un dia sempre molt entranyable… 

3x2

Al Carrefour hi ha oferta de 3x2, és allò d'agafar tres productes i només en pagues dos, i la Teresa aprofita per comprar productes de neteja i altres coses que després les compartim amb el nostre fill. A mi no m'agrada gaire anar a comprar i avui he tingut la sort que la Teresa ha trucat a la nostra amiga i han anat plegades a aprofitar l'oferta. Després hem anat a dinar a l'Amsteleria, on sempre es menja molt bé, i sembla que ara ja no són tan lents com abans. Bé, un bon dia, molt complet…

Comença el curs escolar

Mestres a punt, nens a l'escola… recordo aquell estat actiu, una mica emocionat, i la meva frase històrica: "Necessito un més de vacances per a recuperar-me de les vacances"... rèiem una mica, i sonava la campana, o el timbre, o la música, i tothom cap a la fila, gent nova, mestre nou per als nens, però alguns, els més eixerits, ja han dit bon dia professor… Anem per bon camí, després del primer cafè, el somriure d'un nen és impagable… 

Guspires de tardor

La tardor comença a treure el nas… Passejant pels voltants del pati de l'escola del Serrallo ja és veu una bona escampada de fulles seques i a mi, com cada any, m'agrada contemplar-les. És pot veure des de la típica fulla de morera, tota d'un groc espectacular, fins a una altra ja tota marró que sembla cuir, però que també té la seva gràcia. També els plataners i altres arbres ja comencen a despullar-se, la tardor ja és molt prop… 

Festes al barri

Sempre em fa feliç veure com la gent gaudeix de la seva festa major. Aquí, a Residencial Palau, ha estat sempre molt familiar i entranyable, solen acudir els familiars que no viuen aquí i fan esmorzars i àpats en comú, d'autèntica germanor, hi ha música per ballar, actuacions que els nens del barri preparen amb tota il·lusió, també jocs de tota mena per als nens i tothom es mostra actiu i molt animat. Potser aquest any no veig tanta gent, serà pel temps que amenaça molta pluja o que moltes persones encara són a fora o a la platja. De totes maneres, bona festa a tothom!! 

Anar en bici

Recordo, de més jove, haver anat molt en bici… a Deltebre feia un passeig fins al pont penjat d'Amposta, d'allí passava per l'Aldea i arribava fins al Perelló, després, ja de tornada, passava pel pont del tren de l'Ampolla, m'aturava una mica per extasiar-me en la contemplació meravellosa del Delta de l'Ebre i a continuació fins a casa. A Tarragona també tenia els meus camins, anava fins al far, a la platja del Miracle o a la Llarga, el cas és que anava amb els amics i sempre ens ho passàvem molt bé, xerrant i comentant la jugada i arreglant el món, després anàvem a esmorzar bé… 

La tarde es parda

La tarde es parda, pero no fría, los estudiantes aún no estudian, monotonía de lluvia tras los cristales… Pero los profesores ya preparan el curso, previenen, programan, hacen, tras los cristales, un trabajo que facilitará el buen funcionamiento de todo el proceso educativo. Es el primer domingo de septiembre, llueve, más bien llovizna en Tarragona. aquí de momento solo ha regado un poco y ha fastidiado, otro poco, las fiestas del barrio… como cada año suele hacer.