Noto a faltar l'esmorzar al bar de sempre… l'entrepà de tonyina, un aigua i un cafè, i els veïns, alguns ja coneguts, d'altres nous, i algun cop amb alguna curiositat a observar i que, després, quan arribava a casa ho podia escriure i publicar. Bé, tot arribarà, però mai serà igual que si meitat d'aforament, que si distància de seguretat, que si mascaretes… També enyoro els croissants de la Pineda i el seu cafè amb llet, a la terrassa sota les moreres i entre els ocells, que no tenen cap por d'anar fent saltironets entre els teus peus. I, per recordar, el cafè del bar Nicanor a Deltebre…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada