He vist una parelleta, jovenets, agafats de la mà i amb mascareta… “Dona'm la mà i anirem per la riba, i tindrem una mida per a totes les coses, tot sabent que ens seguim estimant”, deia el poeta, o alguna cosa semblant. El cas és que avui m'ha fet gràcia tornar a veure l'amor de passeig i, després, asseguts en un banc, mirant el mar, mirant-se als ulls. Suposo que es trauran un moment la mascareta i es faran un un petó, i el mar serà més blau, i algun ocell o una gavina els cantarà…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada