Passejar tot el Serrallo i arribar fins al final dels tinglados, i després tornar a casa, em costa una hora. La Teresa, que porta un ritme més ràpid, ho fa amb menys temps i, a més, amb més punts de cardio. Així que avui hem fet una cosa diferent... jo he sortit una mica abans i ens hem creuat, més o menys per la meitat del trajecte, jo l'he esperat en un punt acordat del Serrallo, i després hem anat, tots dos, tranquil·lament, no sense pensar que podríem parar a fer el vermut, però no hem caigut a la temptació…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada