se sent la remor de la tempesta.
Un núvol negre viatger,
s'escapa el primer tro,
abans, evidentment, un llampec,
i després molts, però de pluja res,
només alguna gota testimonial,
però el concert de l'aparell elèctric
...i la seva gran ressonància,
ha estat esfereïdor.
He contemplat l'espectacle
sense pestanyejar,
assegut a la meva butaca
i amb la felicitat de ser a casa
i contemplant-ho tot...
en plan molt romàntic
...i molt poètic, total.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada