He pujat fins al pont del canal més proper, on abans era l'estació del trenet que ens portava fins a Tortosa. He baixat, després, fins al primer tancat d'arròs... comença el milagre de la vida, ja punteja, ja s'està ficant de color verd, d'un verd una mica esgrogueït al començament però que després, amb l'adob corresponent, serà aquell verd impressionant, plena identificació de l'esperança del pagès, que tanta suor li costa tot plegat. És bonic, la vista descansa i es recrea contemplant la preciosa catifa verda, tot un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada