Al final del darrer tinglado hi ha una bonica plaça, amb una fonteta prou interessant que treu l'aigua de formes molt elegants, amb sortidors de diferents mides i forats. Avui, per la plaça, nens petits amb bicicletes, una nena que n'està aprenent i ja comença a aguantar-se sola amb una bici de dues rodes, el pare encara va corrent al darrere perquè la nena no es faci mal. La vida és així de bonica, a vegades, d'altres no tant…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada