Sempre recordo que, de petit, al poble m'ho passava molt bé, participant en totes les activitats pròpies del meu barri... Que s'havia d'anar a cantar nadales, jo era el primer en vestir una pell de xai, agafar una guitarra de joguina i anar pel veïnat, encara que amb una mica de vergonya… Si s'havia de fer una foguera per Sant Joan o Sant Pere, allí era jo recollint mobles vells, per fer-la ben gran i passar-ho pipa, tot cantant amb el “llimant” encès i saltant-la d'un costat a l'altre sense parar… Sí, de petit, al poble, era molt feliç, els meus pares sempre eren prop, eren llum, eren amor total, pares!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada