dimarts, 30 de juny del 2020

El silencio de la noche

Me gusta el silencio de la noche,

la oscuridad y yo... 

estoy sentado en la roca estratégica, 

a mis pies el acantilado, con música de olas,

frente a mí la inmensidad azul,

y, al final, el horizonte, nada divertido.

Paciente espero a la luna, 

ella a su hora viene a bajarse, 

el mar se agita un poco, 

parece que la acaricia con cariño, 

hasta que se queda grande,

crecida, limpia y reluciente, 

como la más bella estrella de la noche. 

Me gusta el silencio de la noche, 

es la compañía de la paz... 

y del sosiego total.

          

Su mirada

Su mirada es limpia y dulce,
sonríe suave hasta con los ojos,

habla pausado, suena a concierto, 

a música ambiental, sin estridencias,

es como una lluvia fina...

de aromas de rosa blanca.

Su presencia es mágica y conlleva luz y belleza,

y en mi alma se produce el efecto... 

del agradable adobo total del sentimiento. 

Pero es que su mirada es limpia, dulce, 

con la suavidad con la que acaricia una brisa…

        

Sant Pere

El dia 29 de juny és Sant Pere, el meu sant, sempre ha estat una gran festa a casa meva, era el sant del pare i també el sant del Pere, el nostre fill, així que ho celebrem com cal, ara amb el Pere i a un bon restaurant de Deltebre. Per cert, ja m'han fet el primer regal... un mòbil que, segons la Teresa que és experta en maquinetes variades, diu que va molt bé i que em serà molt pràctic, és tracta d'un Redmi 8 de Xiaomi amb una funda on porto diferents carnets, i així no cal portar cartera i és molt còmode. Al Pere li hem regalat una Kärcher molt completa que li feia falta…

       

dilluns, 29 de juny del 2020

La llengua del colibrí

En el programa de fauna d'avui m'he fixat amb el colibrí, amb el seu bec llarg, xuclant una flor de forma de campana allargada i d'un color blanc i rosat prou atractiu. El que no havia vist mai és la llengua d'aquest ocellet, que és gairebé tan llarga o més que el seu bec… Són animalons de color prou bonic i mentre introdueixen el bec a l'interior de la flor, mouen les ales contínuament per poder mantenir l'equilibri. Són petits,delicats, molt graciosos, amb una certa elegància i m'ho he passat molt bé, si senyor!

            

El passeig d'avui, divendres...

El iot nou "Solans" crec que és diu, encara que no sé si és el seu nom o el d'una companyia naviliera, és igual, en tot cas preciós, avui m'he fixat que de la proa es reflectien un joc d'ombres lluminoses alhora que per damunt una mena d'esparver fet de roba, sembla que no deixa apropar cap gavina ni cap cormorà. Bé, observacions d'un jubilat que per això estem. Seguint, he vist que el veler de titani, que és propietat d'un ex ministre que no ve al cas, i que feia uns dies que no hi era, torna a ser al seu lloc habitual. La resta tot bé, avui no hi eren els ocells del cap negre i bec roig, tan bonics…

        

El abrazo de mi padre

En estos tiempos que se evitan las proximidades, recuerdo el abrazo de mi padre, tan firme, tan de verdad, que de pequeño me aprisionaba un poco, pero cuando tomé consciencia de que era una suprema intensidad de amor, lo gocé, recibiendo con orgullo el amor paterno. Mi padre, buena gente, cariñoso, de trato noble, siempre hizo lo que pudo por nosotros, lo llevo en mi alma… con mi madre.

    

diumenge, 28 de juny del 2020

De petit, al poble...

Sempre recordo que, de petit, al poble m'ho passava molt bé, participant en totes les activitats pròpies del meu barri... Que s'havia d'anar a cantar nadales, jo era el primer en vestir una pell de xai, agafar una guitarra de joguina i anar pel veïnat, encara que amb una mica de vergonya… Si s'havia de fer una foguera per Sant Joan o Sant Pere, allí era jo recollint mobles vells, per fer-la ben gran i passar-ho pipa, tot cantant amb el “llimant” encès i saltant-la d'un costat a l'altre sense parar… Sí, de petit, al poble, era molt feliç, els meus pares sempre eren prop, eren llum, eren amor total, pares!

        

Un ocell preciós...

He vist un ocell molt maco, original, entre gavina i colom, més aviat colom, amb el cap negre i el pit blanc, les ales d'un marró clar i el bec de color vermell, les potes amb membrana, de color ataronjat habitual. N'hi havia un parell a terra i unes quantes sobrevolant el lloc on les llisses es deixen veure, fent el so de les gavines quan sembla que volen assenyalar tempesta. Bé, ha estat bonic perquè els he pogut veure bé i, al sol, els seus colors i aspecte ressaltaven encara més, mai els havia vist…

       

Dinaret amb bons amics

Hem dinat amb el Josep i amb el Dimitri, uns bons amics que feia temps que no ens veiem, i ha estat un plaer de retrobar-nos. Hem quedat a la Montoliva i hem estat molt bé, hem fet un menú i hem passat una bona estona recordant vells temps, on es van fer estimar molt, quan tenien el seu restaurant… tenien, tenen un encant i una sensibilitat molt especial. Hem quedat de repetir-ho... i fins i tot he pensat que potser els faria il·lusió de conèixer el Delta. Seria un plaer d'acompanyar-los i passar un bon dia!

       

dissabte, 27 de juny del 2020

Encanto misterioso

Hoy he visto a la muchacha de edad indefinida,
la que me cruzaba con la bici... 

y me preguntaba por su encanto misterioso. 

Hoy la he visto como más mayor... 

con menos estruendo llamativo, como más asequible, 

y hasta parece que me ha dedicado una mueca, 

a modo de saludo, una insinuación de sonrisa.

Casi que se deshizo del encanto nube soleada, 

la niña está más natural... 

o es que yo ya sueño menos pajaritos de colores.

       

Passeig pel barri... i fideuada!!

Avui, sense despertador... i, com anem a dormir tard, se'ns fan les tantes. He anat a fer un passeig pel barri, hem conec les ombres i els bancs per seure, he saludat alguns veïns, m'he apropat fins al riu, que encara porta una mica d'aigua però aviat s’eixugarà, com cada any, i s'omplirà d'herbes i de conills. Mentre, la Teresa ha fet una "fideuà", amb sípia i gambes pelades i musclos del Delta de l'Ebre, és a dir dels bons, i ens hem acabat el cava que ens va quedar d'anit. Bé, un dia més de Sant Joan…

        

Sant Joan

Aquest any no hem tingut la revetlla habitual amb els amics de Tarragona, la pandèmia ens ha aconsellat de no fer-ho i, a més, el ànims no eren els adients. La Teresa i jo ens hem comprat una coca de llardons i una ampolla de cava Brut Nature i, quan ens ha semblat,  n'hem menjat una mica i hem brindat per una bona cremada de tot allò que no ha anat bé i perquè puguem gaudir del bo i millor de la vida, tenint en compte d'estimar com cal, perquè això, com diu la cançó, mai no fa mal. Feliç Sant Joan i que el proper Sant Pere, el nostre Sant, us sigui profitós…

        

divendres, 26 de juny del 2020

¿Qué tendrás?

¿Qué tendrás que me acerco a tu vera, incluso en los sueños?
¿Qué tendrás que te procuro cerca, y te busco en la noche, 

y no descanso hasta verte emerger de una rosa blanca?

¿Qué tendrás que en verte aparecer entre los pinos, 

entre aplausos de gorriones y el jolgorio de las ardillas, 

mi alma se estremece de emociones en perpetua delicia? 

¿Qué tendrás que, en saberte,

me siento completamente lleno y la felicidad es plena, total?

¿Qué tendrás, pequeña gran mujer, que eres luz y vida para mí?


Se quemarán malos augurios

Me acompaña el ruido de los petardos, he cerrado las ventanas y he puesto el aire acondicionado, pero igual se oye el estruendo de algún cohete más potente, o de alguna pequeña traca con la que algún papá hace las delicias de sus hijos. El ruido es constante, desagradable, observo un poco por la ventana, la plaza está tan concurrida que me parece hasta peligroso pero, por otra parte, pienso que esta noche, en alguna hoguera autorizada y controlada, se quemarán malos augurios…

       

El gozo de una afinidad

Nació del gozo de una afinidad primaveral,
luego se adornó con mil veranos al sol...

para dar paso a un cúmulo de otoños plateados

que hacen que ahora emerja el más dorado de los inviernos. 

El invierno en la vida de las delicias es como el color blanco, 

que es toda la proclamación definitiva... 

de las pretensiones de la luz y del color. 

Amigos, ella nació de una afinidad primaveral, 

después se complació en adornar, con magistral diseño, 

...todas las estaciones.

            

dijous, 25 de juny del 2020

Blanco, negro...

Un libro blanco, una rosa blanca, siempre la flor quiso ser blanca, nunca negra, pocas, pocas flores negras. Blanco o negro, los extremos se pronuncian, blanco o negro, todo o nada. De escucharse nada, de comprenderse menos, de entender que las cosas, a veces, tienen el color del café con leche, aún menos. De todas formas yo amo la rosa blanca, veo en ella la culminación de la belleza y veo en ella una buena mezcla de los colores de la vida, que de todos hay...

       

Una compañera

Hoy pienso en una compañera que tenía en el cole, una profesora íntegra, racional, con los pies en el suelo y una visión de la realidad magnífica. Ella siempre estaba cerca, era como aquel hombro de madre en el que, además de llorar tranquilo, puedes encontrar las vías de solución más racional a tus problemas. Recuerdo, pues eso, su racionalidad, su sentido práctico de la vida, su visión y consciencia del momento. No diré su nombre, pero si me lee algún ex compañero seguro sabrá de quién estoy hablando. Siempre, recordarla es un placer para mí…

      

Dia de feina

Ens hem llevat a quarts de deu, hem agafat el cotxe i hem anat a netejar els nòrdics d'hivern a una bugaderia i, mentre, hem esmorzat una mica. Després, hem anat a comprar tinta per la impressora... per cert, val la pena comprar una impressora nova (uns 50€) que els cartutxos de tinta que en valen 48, seguint el programa hem anat a l'òptica per canviar de muntura unes ulleres que se m'han partit pel mig i, per acabar, hem passat per la fruiteria on, evidentment, hem comprat cireres, albercocs, préssecs grocs i nectarines. Bé, com podeu veure ha estat un matí complet i de bona feina feta...

             

dimecres, 24 de juny del 2020

Petards...

No m'han agradat mai i menys després de veure algun accident, amb pèrdua d'algun dit. Fan soroll que vol ser de festa, i que jo respecto, però per mi és molt desagradable... hi ha gossos i altres animals que no ho poden suportar i molta gent ha de cercar un lloc més tranquil, per passar aquestes festes. Estic a casa, llegint amb pau i bé, i el suplici és constant i total tot i que els nens i els papis s'ho passen pipa, i com ja he dit abans, jo ho respecto, però a mi particularment, no m'agrada gens ni mica… Bé, tot i això voldria desitjar a tothom unes molt bones festes de Sant Joan i Sant Pere!

        

Recordo la mare

Sempre que s'apropa Sant Joan i Sant Pere, recordo la mare de jove, modista autodidacta, amb la seva màquina de cosir "Singer", envoltada de les seves aprenents que l'ajudaven per a què els vestits encomanats estiguessin a punt per a aquestes dades. Al poble era gairebé obligat estrenar alguna cosa original, i la mare es veu que tenia una certa traça en fer per cadascuna la prenda que millor li esqueia. Gran mare, total!

        

Mirar las obras

Dicen que es una de las distracciones de los jubilados, tan majos ellos, todos como mínimo capataces, algunos incluso ingenieros o arquitectos, dando su opinión, no siempre de acuerdo con lo visto… Hoy me he sentado a ver una, cerca de mi casa, y me ha sorprendido la facilidad técnica de lo que disponen para construir... el hormigón llega en camión cuba y con tubos conductores van elevando y rellenando sin mucho esfuerzo. Es todo muy diferente, veo a todos los profesionales al día…

         

dimarts, 23 de juny del 2020

Sus faldas

Me encantaba verla con falda, la plisada azul, por la rodilla, la de cuadros escocesa, creo que la llamaban así, o una con tres botones delanteros y a veces el del medio, tan majo él, se desabrochaba y uno intuía, más que veía, unas piernas de bandera. Alguna por debajo de las rodillas, que fue moda, como un volver al pasado, y finalmente la minifalda, tan bien pensada, proclamaba mejorado todo lo intuido de antemano…

       

La vida...

Al final del darrer tinglado hi ha una bonica plaça, amb una fonteta prou interessant que treu l'aigua de formes molt elegants, amb sortidors de diferents mides i forats. Avui, per la plaça, nens petits amb bicicletes, una nena que n'està aprenent i ja comença a aguantar-se sola  amb una bici de dues rodes, el pare encara va corrent al darrere perquè la nena no es faci mal. La vida és així de bonica, a vegades, d'altres no tant…

         

Un passeig divertit...

Dissabte amb sol... primera sorpresa, els parcs infantils oberts i la canalla gaudint dels gronxadors. Un iot nou, gran, d'un blau mariner i blanc elèctric que es fa mirar. A la zona on les llisses es deixen veure, un matrimoni jove, amb àvia i nena, van llençant trossets de pa... fins aquí normal, llisses de tota mida es fan la festa, però el que no estava convidat ha estat un cormorán que, aprofitant l'avinentesa, s'ha atipat de peixets tot capbussant-se i tornant a sortir. Ha estat molt divertit... tot el passeig!

            

dilluns, 22 de juny del 2020

M'agrada tot de tu...

Estic enamorat de “tota” la Teresa, vaja notícia no? Però avui voldria destacar la seva forma de fer el menjar: un panet d'aquell que en diuen una puça, amb alguna cosa light, un talladet descafeïnat i amb sacarina, i un got d'aigua, això per esmorzar, per dinar un arròs de conill al punt, amb una mica de socarrat que és una delícia, una fruita i un cafè, per sopar una verdura i alguna cosa a la planxa... Com podeu veure un menjar molt normal i natural, però que ella ho eleva a la categoria de festa a cada àpat que fem amb pau i harmonia total. És allò de la cançó que tan m'agrada d'escoltar: "M'agrada tot de Tu"... i és que tinc bon gust!

     

Romer i herbabona

Hem anat al Lidl, algun cop hi anem, es compra divertit, perquè et pots trobar qualsevol cosa útil amb la qual no hi comptaves… Els productes làctics són molt bons, sembla que són alemanys, i la resta de viandes està prou ben presentada. Avui hem comprat una torreta amb romer i una altra amb herbabona, que m'ha recordat l'olor que feia el canal de l'esquerra de l'Ebre quan jo anava a banyar-me de petit. Bé, normalment anem a comprar a l'Esclat, que és on trobem millor els productes de proximitat, però algun cop anem al Lidl, on com ja us he dit, és compra molt divertit…

       

Me espera la fila

Un café y un cigarrillo, me espera la fila, y un buenos días masivo con sonrisas múltiples, tan infantiles ellas, tan nobles, tan sinceras, tan verdad… Solía empezar la jornada laboral con mucha ilusión, tenía en mente lo que quería hacer, la programación, el que tocaba cada día, mis estrategias, mis bromas, mis ganas incansables de hacerlo bien, de ayudarles…

           

diumenge, 21 de juny del 2020

Tu belleza al sol

La fruta de secano, tan dulce ella,

tan natural, tan soleada…

Tu cara tiene el color de las manzanas 

que ya quieren madurar…

El color cereza de tus labios 

..irrumpe sin aviso, 

proclamando tus ciertos del alma.

Tus ojos del color  de la aceituna noble

apaciguan el grito de tu belleza al sol...

        

El banco de piedra

Vamos, andemos un poco más,
hasta llegar al banco de piedra que hay frente a la fuente. 

Allí podemos hablar de los futuros,

de los ayeres, incluso del ahora más cercano… 

Puedo contarte de lo hermosa que era mi esperanza,

de la ilusión de tu presencia, 

del vuelo de mi alma hacia la plenitud cuando te cogía de la mano 

...y me emocionaba al ver que temblaba de gozo. 

Vamos que ya llegamos…

           

Luego empieza la vida

En la película, ella se marcha en el avión de las cinco de la tarde, pero no está del todo convencida... entonces pueden pasar tres cosas, que él acuda raudo y veloz, flor en mano, y la rescate con beso en la escalera del avión, que la espere en el asiento contiguo del avión, o incluso a pié de escalera, en la primera parada en París, para revivir y empezar todo de nuevo… Después, en la película, un buen beso de tornillo, pone fin al relato, más o menos bien contado y creíble. Y hasta aquí la película, guapa ella, guapo él... lo que pasa es que cuando acaba la película, empieza la vida, con sus sorpresas, también más o menos agradables…

        

La Montoliva

M'he fet una analítica rutinària i un electro que ha sortit correcte, l'analítica ja ho veurem, i per celebrar-ho, hem anat a la Montoliva que feia més de tres mesos que no hi anàvem, de fet no anàvem enlloc que no fos a comprar queviures, i ha estat espectacular com sempre. Hem menjat cargols a la llauna, de primer, i la Teresa xai i jo conill a la brasa, de segon, amb una mica d'escalivada, deliciós, amb un vinet lleuger de Bràfim, servit en porró, i de postres síndria, més el reglamentari cafè curt… El restaurant La Montoliva, sempre un plaer, ens té una mica el cor guanyat, del tot!

        

dissabte, 20 de juny del 2020

Toca Delta

Vaya con el amanecer,

no hay manera de que llegue,

que se acelere, que se proclame…

quizá no sepa que hoy toca Delta, 

el maravilloso, el del río Ebro, 

toca paseo por los arrozales, 

acercarse a la desembocadura, 

recordar mis excursiones... 

con mis alumnos de Primària 

y mis estimadísimas compañeras, 

toca acercarse a los huertos de cerca, 

ver la creación artesanal... 

de los científicos de la tierra 

que me deja muy emocionado…

       

La calle sabe a mar

La calle estrecha, de puertas pequeñas, con cortinas de red, predomina el color azul, es una calle marinera, se nota en las paredes, en los pequeños balcones, en los enseres que se ven o se adivinan por todas partes. La calle huele a pescado frito o aquel "fumet" tan rico que preparan los pescadores y con el que hacen un arroz delicioso. Paseo, huele a mar, a gente sana y humilde, trabajadora…

        

Te sentía

Me gustaba el día que acudías,
con ricitos naturales, como una permanente, 

que tan bien ligaban con tu hoyuelo en las mejillas, 

y tus ojos negros, negrísimos, 

elevando en tu belleza la excelencia del color.

Me gustaba verte aparecer... 

con tu pantalón corto y tus piernas al sol,

tu jersey blanco, menguado, y un asomo de ombligo, 

...delicia que me volvía loco. 

Me gustaba verte, te sentía como mi música y aliento vital.

           

divendres, 19 de juny del 2020

Riu amunt

He passejat riu amunt, el Francolí, m'he fet tres ponts, al tercer he pujat a la carretera, i he anat baixant cap al Serrallo. Tots els voltants estan molt verds, sembla que la pluja d'aquests dies ha fet esclatar l'eufòria primaveral… he vist joncs i canyes verdes, algun espàrrec ja passat i la bona gespa que hi ha al costat del riu, on els nens i no tan nens, juguen a futbol…