A vista d'ocell

Per l'espai, escalfant-me, amb la llum dels estels. Això a l'hivern...
A l'estiu, cercant la refrescada dels arcs de Sant Martí.
Viatjant pels núvols i la lluna de València,
que són els llocs on viuen els distrets, els crònics despistats.
Saludant a Sant Pere, per les portes del cel:
- Aviat som aquí, bon home, comença a obrir la porta.
Quin món més maco a vista d'ocell...
Fàbriques sense fum, aigües reciclades, cotxes elèctrics.
Energia solar, eòlica, neta...
Què verd, què bé es respira i es viu...
A vista d'ocell s'observa l'harmonia de la creació,
aigües nítides, aus, peixos, mamífers...
A vista d'ocell... només a vista d'ocell...