De sobte i amb una certa acceleració, doncs allò, transició i cap a la democràcia. Això... no tan ràpid. De la foscor a la penombra, potser mai tot clar, però... passen coses. Les que et toquen d'aprop i produeixen emocions. Les que són conseqüència d'altres coses i acaben repercutint en tu i tots...
Potser la vida és bonica per les incerteses, per les inseguretats, per l'esperança de què, en qualsevol moment, pot sortir el sol. Coses, les meves, les nostres, les de la vida. Sempre passen coses. A vegades, boniques i edificants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada