dissabte, 4 de febrer del 2012

Chacón

Dona, matinera ella, catalana, ex-ministra.
La més catalana dels socialistes, diuen uns.
La més espanyola dels catalans, diuen els altres.
Sembla tenir força, caràcter, fe, personalitat.
Potser li manquen taules, per a un dir més convincent,
més serè, més apamat, més racional, més polític.
Però té aquella condició de persona entranyable,
visceral i amb emocions, no sempre controlades,
de persona, d'humana, de bona fe, com cal.
Ha estat Ministra de Defensa, amb una certa traça,
persona de confiança del President Zapatero.
Acudia a qualsevol lloc en conflicte,
en avançat esta de gestació
i ho feia amb fermesa i dedicació.
No serà Secretària General del PSOE.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada