Recordo que quan estudiava apreníem allò de: "cirros, nimbos, cúmulos y estratos..." Ens feien especial gràcia els "estratocúmulos", que eren la pera! Evidentment, tot en "castellano y por real decreto". Bé, "real", encara no, "por decreto del régimen vigente".
Després, els núvols han estat els habitacles preferits dels despistats, dels somiadors, dels enamorats... tot personatges amb aspiracions d'anar a la lluna, per viure, per quedar-s'hi i constatar la seva inhibició.
De totes maneres, els núvols són, fins i tot, bonics. Sobretot quan els encén el sol, quan va cap al repòs. El color de coure vell és plata amb aspiracions daurades... I si no tens ànima de poeta i no t'agraden, pensa que darrera dels núvols, el cel continua essent blau...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada