És un so tebi, nítid, penetrant, amable i ric.
És l'orella conreada a base d'alès de batecs de cor.
T'ho diré baixet i clar, precís, directe...
No ho sabrà ningú més, només tu i jo...
Aquí no valen estridències,
només cal escalfar les ànsies de veritat,
per a què la ductilitat actuï en pro de l'afinitat.
Després em buscaràs els ulls, com a mínim els ulls,
que sempre són pantalles de certesa.
Tot va començar en aquell to suau, tebi, nítid,
penetrant..., a cau d'orella.
No, no contestaves, no vas rompre l'harmonia del moment.
Després, els ulls van certificar i es van trobar les mans.
Tots va començar, en una nit sense lluna, parlant a cau d'orella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada