És tota una filosofia: es reuneixen, parlen, riuen, prenen cafè, proposen, acorden, s'apropen, renyen, assagen, ballen sense parar, a ritme brasiler... són, fins i tot, pesats, obsessius, "venats".
És carnaval! Visca la festa! Tot val! Disbauxa!! Un president amb "Dodotis", un ministre de "caco", el de justícia amb vestit de ratlles, presoner, un rei de lleó, un pis de cent metres, una fada, un impropi home que caga...
Tots ho fan, ara més que mai, "la caguen", arreu del món. Una església tancada, una fam de cobdícia oberta per tots quatre costats. Boques obertes sense fi. L'home del sac... buit, que ja no fuma, realitats infumables. Carnaval... tota una filosofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada