Sembla que sí però... res de res.
Sense contingut, en un continent daurat.
Omplir sacs de fum. Fum de fums...
Llana d'ovella, del cregut del que no té.
Fanfarró, amb cresta i pit fora i cap alt.
Fum, més fum, fumerada de foscors.
Quanta gent que fa llàgrimes i no plora,
i quanta que parla i parla,,, i no diu res.
Buit, molt buit, tota cosa que era plena.
Núvols baixos que il·luminen la claror...
Fum de fums de fumerada de foscors.
Fóra sempre edificant i altament sa
cercar la naturalitat real de tots els dies,
amb molt de sol i llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada