Inspiració

Cervantes, Don Miguel, sempre deia que es desvivia

per semblar que tenia de poeta
la gràcia que no havia volgut donar-li el cel.
Realment, la poesia no està en la mesura dels versos,
ni en la rima dels emparellaments,
ni en la musicalitat del so,
ni el el ritme triomfal de Góngora.
Encara que tot acompanya i suma i complementa.
Un parla de la vida de les vides,
de les llums i de les fosques i penombres,
de realitats quotidianes dels dies de cada dia,
curts o llargs, diferents, amb fons amable.
Ens inspirem en veure l'estat de les nostres emocions,
i exagerem per excés o per defecte allò que estimem.
M'agrada rebre la inspiració, amb un estat estable.
Mussa, mussita boniques paraules d'amor.