Tuna

Ja són aquí, amb crit de pandereta,
saltant de joia  cada pas de la cançó,
amb ritme, sal, vida, joventut, alegria.
Alguns porten la cinta de la nena estimada...
Mai, mai, un negre guarnit ha estat tan clar,
tan brillant, tan eixerit i de joia plena.
Són aclamats, benvinguts, super ben trobats.
El festival de Santa Cecília s'està acabant,
la canalla reclama la Tuna amb estridència,
crit emocionat, il·lussionat, esperançat...
I la Tuna, la nostra, la de La Salle Reus,
fa la seva entrada triomfant, definitiva, total.
Aplaudiments per part de tothom, sentiments...
És la Tuna, i jo en sóc el padrí... Sóc feliç!