Qui em diu a mi...

...que de vegades no camino per les aigües glaçades

o faig tombs pels núvols solejats de colors...
Qui em diu a mi que no penso en la camisa
que no té l'home feliç... i és feliç.
Qui m'ho diu que no volo i no aterro,
i no somnio, ni reparo, ni torno, ni canvio...
Penso en la condició d'irresistible...
si fóra alt de mires i de braços d'acollida.
Qui em diu a mi, si un dia desperto molt d'hora
i veig les portes obertes, fins i tot, de les esglésies,
també les sempre hermètiques de la cobdícia.
Qui em diu a mi que no vaig a veure el mar
i els senyals de vent vermells a l'horitzó.
Dieu-me, del cert, que encara puc estimar...