De petit anàvem d'excursió amb Don Santiago: al Maset, al dels Bonos, al Tamuntano... Mesuràvem "tancats" d'arròs i calculàvem l'àrea de la figura geomètrica, tot coneixent els metres de cada costat. També el perímetre...
Avui, l'Antonio i jo hem anat al Gurugú. Era un repte, per la distància, per l'alçada, per les possibles dificultats d'un senderisme desconegut. Nosaltres, amb calçat adequat i entrepà de pernil, ampolla de vi, aigua i tota la moral del món, hem fet el cim, hem arribat, hem batut el rècord, sense rebatre el cor.
Hem recordat la infància...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada