Esquirol

Caminant pel riu he vist algun conill. Ahir vaig veure un esquirol: rogenc, allargat, de cara bonica, de llest, de ràpid, de feliç... Baixava d'un pi pinyoner i va creuar la carretera, en un tres i no res, per anar a un altre pi...

El vaig veure lliure, jove, net, de bon color. Mengen pinyons i per aquí n'hi ha un bon assortit. Deu tenir parella, suposo, o potser encara no és en edat de merèixer. Pares, segur, ocupant el seu espai i exercint el seu efecte protector, com ha de ser, com ho fan els bons pares d'esquirol que al món són i han estat exemplars per sempre més.

Entre els humans, ésser un esquirol és una altra cosa...